Antídot

I



video-hard cec:
Titòl. Apareixen clar-obscurs d'imatges implícites dels aspectes fonamentals de la meva actual existència. 
Organitzat en quatre seccions, els passatges succeeixen en la quotidianitat. S' escolta el poema en veu en off, darrere, suau, murmuri d'una interpretació a violoncel de La presentació en el temple, de Biber que hem gravat per l'ocasió. Crèdits.
 Agraïments. Aquesta vegada no he robat res.

 II



Esfereïdors

els llavis ja asèptics

 que verí remullen

Buidar la copa

poesia que ha fuit

l'ultima    d'un glop

Sense antídot
No hi ha dia de demà
tampoc cap consòl

Sense aurores
No hi ha bones noves
Tampoc moviment

 Cap  de  fibló       bast
totalment demolidor
a la deriva

Tard infinit joc vital
  Fracàs gregari
La fragmentació
de la matèria essencial 

Naturalesa

Com a agreujant
l'Ordre es pot explicar
Ho diu la Ciència

a la Pràctica
lesió agresta
a còmput i a conat

Tot previsible

com qui segueix respirant
no entenent la vida

No entenent res 
des de la tristesa
més absoluta 

fent absent les paraules 
amb la voluntat
d'oblidar el poema,
in ter mi na ble, sense
meteorologia
Desaparèixer
en l'aparença
Ser trampantojo






III



Vençuts els vençuts
que ben escuren l'Amor
i es regalen

Desafiant-lo

amb incandescència,
desordre gramatical
en rebel.lía,
conciència.


...i pel bri de llum 
segueix el circumloqui.
Un exercici molt sa:
portar la contraria,
trencar l'inèrcia,
 comptar amb els dits,
jaure a taula,
parlar i parlar,
  estimar, riure...

La gran importància
de les petites coses.






IV
  

...i   
  Ai, la molt Zorra
Se li eriça la pell

Tota desig primari,

en extasis matèric 
Transfigurada

Tota    es desboca:

- Irriga'm la sang
templa el meu cos
menja'm   despulla'm!.
Organolèpsia
hem vingut al món per això.



  - Jau a taula, Animal
i mesura el teu mot.
Avui comencem de nou
el saguer bòtil.






V




La bondat una il.lusió.
La franquesa es un defecte,
l'Amor no ho pot tot;
 Són tres frases equivoques
que no representen la realitat, en absolut. 




No hi ha obra major
carent d'epifanies,
 fuita la poesia
calen cartes postulars

VI


 
Expiar

conjugació

[1696; del ll. expiare, íd.] 

[®canviar ] v tr 1  Reparar un crim,

una falta, etc...per la pena que hom 

sofreix, que li ha estat imposada.

2 RELIG Esborrar una culpa 

per mitja d'un ritu religiòs 

 ex_pi_ar  

 
.