Defenestrar

Mirada,
en transit passatgera,
malandrina secular,
que apuntalada
defenestra la llàgrima
que la fa néixer.

Una imatge és un mapa.
 Màcula que retinguda
com a anècdota.
esdevé viatge.

i en el reflex inconcret
ens trobem 

entre la boira del planisferi

dels altres.

L'aparença simptomàtica
pot ser un estat intim,

goècia que pels ulls
evoca per al.lusió.

La distància

no determina ni oblida ni esvaeix

la distància
és acotar la posició

 per a posseir-se a un mateix.

...

- Camins nous 

m'acaronen

sota la pluja



...

Spark

Existeix en aquest so

una cadència,

un brot que germina.

Les plantes d'umbracle 

volen la calor,

volen adob,

 volen de la transformació de l'aliment

que els donarà energia.

I la flor,

 que ja es percep,

explica coses impronunciables.

Primavera,
és
la pedra calenta,
és
la molt puta,
és
la més marrana,
és
 la que li crema a les mans.
Li crema tot del tot
 Primavera, 
sóc
 l'espurna de l' infern,
jo sóc
 la Guspira.



.
 
Estic a punt.
Vine quant vulguis.

.

Demain c'est loin

T"acompasses com pots
entre esbarzers i la ginesta.
Meridiana,
la fractura ben portada
s'et clava a la cinquena vertebra,
germina mentres apreta,
així no caiguis
i puguis caminar.

El pes de l' història es pervers
 

- Plou poc però per lo que plou plou prou.



https://www.instagram.com/p/BBfm_JQNeEu/