Existeix en aquest so
una cadència,
un brot que germina.
Les plantes d'umbracle
volen la calor,
volen adob,
volen de la transformació de l'aliment
que els donarà energia.
I la flor,
que ja es percep,
explica coses impronunciables.
Primavera,
és
la pedra calenta,
és
la molt puta,
és
la més marrana,
és
la que li crema a les mans.
Li crema tot del tot
Primavera,
sóc
l'espurna de l' infern,
jo sóc
la Guspira.
.
Estic a punt.
Vine quant vulguis.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada