Sols vaig beure un glop de vida,
Et diré el que m'ha costat:
Tota la meva existència...
Ell digué: "El preu de mercat"
Emily Dickinson.
Et diré el que m'ha costat:
Tota la meva existència...
Ell digué: "El preu de mercat"
Emily Dickinson.
Entre riu i riu,
allà devall,
la ciutat rebenta.
La pol·lució i la pressió de la vall
evocada a la mar,
enteranyina la costa
amb núvols de poca consistència.
La humitat esborra tot horitzó.
No tan lluny
es veuen les singleres repelades.
Les antenes són antenes.
els arbres quasi no existeixen
i la ginesta és la més gran de les sorpreses.
A la muntanya
el sol et dóna l'esquena
i la ciutat sembla innocent.
Dol, pot i plany
ho supera
i ho arrabassa
que sense aixecar la veu,
només de la mirada,
em pren del món
la baga, la boga,
el pudor, tot lo seny
i l'ullerada memòria.
Quedi com a ritual de pas
el meu semen dins la teva gola.
Hissa etèrea
de l'argolla. Cenyidora,
herculina em fa fermall.
Burxa ferida,
antìga i punyidora,
monolítica, car
adoradora del meu mal,
transforma en energia
els exordis de
tota brutícia.
El meu cos es el meu temple,
el meu niu i el meu amant.
Jo em follo l'existència
Més enllà del nihilisme.
allà devall,
la ciutat rebenta.
La pol·lució i la pressió de la vall
evocada a la mar,
enteranyina la costa
amb núvols de poca consistència.
La humitat esborra tot horitzó.
No tan lluny
es veuen les singleres repelades.
Les antenes són antenes.
els arbres quasi no existeixen
i la ginesta és la més gran de les sorpreses.
A la muntanya
el sol et dóna l'esquena
i la ciutat sembla innocent.
Dol, pot i plany
ho supera
i ho arrabassa
que sense aixecar la veu,
només de la mirada,
em pren del món
la baga, la boga,
el pudor, tot lo seny
i l'ullerada memòria.
Quedi com a ritual de pas
el meu semen dins la teva gola.
Hissa etèrea
de l'argolla. Cenyidora,
herculina em fa fermall.
Burxa ferida,
antìga i punyidora,
monolítica, car
adoradora del meu mal,
transforma en energia
els exordis de
tota brutícia.
El meu cos es el meu temple,
el meu niu i el meu amant.
Jo em follo l'existència
Més enllà del nihilisme.
Àmpliament dit,
a boca essència,
ser Ningú
esdevé exigència,
Es un compromís.
Ser Ningú.
Amb alegria,
apreciació i valentia.
Ningú
com a peculiaritat.
La decisió està presa.
Hi ha canvi neuronal.
Certesa de la ciència:
ja podem mesurar
amb certa exactitud
la vibració de
l'Onda gravitacional,
reafirmant els fonaments
de la física com a doctrina.
Panoràmica,
abrupte Naturalesa
que per pròpia definició
alleuja amb respostes concretes
les qüestions de sempre formulades.
La diferència:
Ho veuen en un gràfic.
L' Espai i el temps
es distorsionen,
els forats negres col·lisionen,.
es creen planetes nous.
La inpermanència
Es el gran patró.
La llum escou.
Les beso
Jo les beso i les adoro
les cordes que m'atansen
Jo les beso i les adoro
les cordes que m'atansen
.
.
.
Ningú! M'ha agradat molt!
ResponElimina