Canviar de joguina o 42 de 9 amb folre i manilles

a l'Anonim del s.XXI.

 Tot es relatiu, provisional i aproximat...
Joan Oliver, Obra Poètica de Pere Quart

Plena de pols, de rastres antics,

partícules que no molesten.

La pell es l'esguard de la cendra.

Sento el meu cor com s'agita...
trampolosa, la Frugalitat
com tempesta devastadora.

Saps. Lluito en un món indòmit

i  ploro per les nits, compassió,

clarivident, apretant les dents,
en compàs atònic, aspectant.

Coratge i supervivència

son una gran prerrogativa,

en estat pur, com ho es l'Amor.

Jo no temo a la veritat.

La mentida no fa cap falta.

Les reaccions son previsibles.

L'arquitectura es grotesca.

La realitat es ben tirana.

La veritat es relativa.

La pau es un concepte fràgil.

El sexe no es una arma.

Recós de la concupiscència,
com el mes bell escut protector
celant el cos en llençols negres...
i en el gest he fet els ulls clucs,
semblant el món mes agradable
en la consciència del miratge.

Com una ronca simfonia

ens emmena, des del silenci

mostrant la condició humana

l'intima vulnerabilitat.

Ara cerco l'ordre matèric.

Neix de l'absència de les coses,

d'allò que els objectes orfes

retenen al ser abandonats,
transmutant la seva energia,
postulant la no permanència,
evidenciant la no propietat.

I es el que té l'aparença...

tot cínic viu fort s'hi aferra.

Passen els dies, canvia l'olor...


El rastre es inapel·lable.