*
La Lleona:Sóc una fera.
Si tornes a fer-me mal
et destrossaré.
**
De possible vital importància:
referències directes a anteriors
poemes d'aquest blog ja publicats
suggerint una revisió profunda
llegida i sentida, acurada,
interioritzant els mots i expressions
que a certa gent tan delicadament
he dedicat de forma manifesta,
conscientment, oberta i públicament.
·
No necessito la clarividència.
Són les circumstàncies de la producció.
Hi ha gent que entén la vida fent mal.
Viuen imposant l'adaptació constant
fent de la idea de Felicitat
un element de qualitat variable,
efímera i fugaç, que trontolla.
Sàdic guió de peli de terror,
altercat de terrorisme emocional,
esdeveniment d'interés general
per la vergonya de certes actituds
maquiabeliques i rocambolèsques.
No entenc quin sentit pràctic pot tenir
el voler fer viure moments tràgics,
el representar la maldad humana,
el voler convertir la realitat
en despropòsit amb una mentida .
Hi ha qui entén la vida agreujant,
contaminant corrosivament l'aire,
d'una toxicitat que fa esglaiar...
Símptoma de greu malaltia mental
aprofitar-se de la gent ingènua.
Això fa caure la cua als ocells...
i no per goig sinò per paranoramal.
Acabo. Condanna: Fine pena mai.
Que el pes del dubte us acompanyi
i així us quedeu tal com esteu.
Així doncs, reso per tu i pel teu karma.
Això es una porta ben tancada.
·
Jurament hipocràtic: la promesa.
Jo sóc una guerrera per convicció
no per covardia. Jo crec en l'Amor.
De genolls, rebent a porta gallola
crido el meu nom propi i faig esment
que sóc forta i tinc paciència ample
així com valentia per superar-me.
Blau del cel que sustenta tota base,
guarda'm dels lladres, de la gent malvada,
mostra’m la llum i que la pugui veure.
·
Tu vas dir: - s'aprèn poesia llegint
···
*Haiku **Hendecasíl·lab
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada