dimecres, 8 de gener del 2014


Sis més sis igual a dotze

Vuit síl·labes

Quatre

Res

Comptable

Definitivament

Som com homes folls

Que reclamen la Terra

Comprometent tots els principis



dilluns, 16 de desembre del 2013

La porta tancada




*
La Lleona:

Sóc una fera.
Si tornes a fer-me mal
et destrossaré.



**

De possible vital importància:
referències directes a anteriors
poemes d'aquest blog ja publicats
suggerint una revisió profunda
llegida i sentida, acurada,
interioritzant els mots i expressions
que a certa gent tan delicadament
he dedicat de forma manifesta,
conscientment, oberta i públicament.
·

No necessito la clarividència.

Són les circumstàncies de la producció.

Hi ha gent que entén la vida fent mal.
Viuen imposant l'adaptació constant
fent de la idea de Felicitat
un element de qualitat variable,
efímera i fugaç, que trontolla.
Sàdic guió de peli de terror,
altercat de terrorisme emocional,
esdeveniment d'interés general
per la vergonya de certes actituds
maquiabeliques i rocambolèsques.

No entenc quin sentit pràctic pot tenir
el voler fer viure moments tràgics,
el representar la maldad humana,
el voler convertir la realitat
en despropòsit amb una mentida .

Hi ha qui entén la vida agreujant,
contaminant corrosivament l'aire,
d'una toxicitat que fa esglaiar...
Símptoma de greu malaltia mental
aprofitar-se de la gent ingènua.
Això fa caure la cua als ocells...
i no per goig sinò per paranoramal.


Acabo. Condanna: Fine pena mai.

Que el pes del dubte us acompanyi
i així us quedeu tal com esteu.

Així doncs, reso per tu i pel teu karma.




Això es una porta ben tancada.




·


Jurament hipocràtic: la promesa.
Jo sóc una guerrera per convicció
no per covardia. Jo crec en l'Amor.

De genolls, rebent a porta gallola
crido el meu nom propi i faig esment
que sóc forta i tinc paciència ample
així com valentia per superar-me.

Blau del cel que sustenta tota base,
guarda'm dels lladres, de la gent malvada,

mostra’m la llum i que la pugui veure.



·


Tu vas dir: - s'aprèn poesia llegint
Jo dic: - s'aprèn poesia estimant


···





*Haiku  **Hendecasíl·lab 

.

dilluns, 28 d’octubre del 2013

Canviar de joguina o 42 de 9 amb folre i manilles


a l'Anonim del s.XXI.


 Tot es relatiu, provisional i aproximat...
Joan Oliver, Obra Poètica de Pere Quart






Plena de pols, de rastres antics,
partícules que no molesten.
La pell es l'esguard de la cendra.
Sento el meu cor com s'agita...
trampolosa, la Frugalitat
com tempesta devastadora.

Saps. Lluito en un món indòmit
i  ploro per les nits, compassió,
clarivident, apretant les dents,
en compàs atònic, aspectant.

Coratge i supervivència
son una gran prerrogativa,
en estat pur, com ho es l'Amor.

Jo no temo a la veritat.

La mentida no fa cap falta.

Les reaccions son previsibles.

L'arquitectura es grotesca.

La realitat es ben tirana.

La veritat es relativa.

La pau es un concepte fràgil.

El sexe no es una arma.

Recós de la concupiscència,
com el mes bell escut protector
celant el cos en llençols negres...
i en el gest he fet els ulls clucs,
semblant el món mes agradable
en la consciència del miratge.

Com una ronca simfonia
ens emmena, des del silenci
mostrant la condició humana
l'intima vulnerabilitat.

Ara cerco l'ordre matèric.
Neix de l'absència de les coses,
d'allò que els objectes orfes
retenen al ser abandonats,
transmutant la seva energia,
postulant la no permanència,
evidenciant la no propietat.

I es el que té l'aparença...
tot cínic viu fort s'hi aferra.


Passen els dies, canvia l'olor...


El rastre es inapel·lable.




diumenge, 15 de setembre del 2013

Some Qi. 360.


 
Obsequium amicos, veritas odium parit.
Terenci. Àndria, 68.
La complaença engendra amics, la Veritat, odi.
 
 
 
Qui diu veritat Qui engendra despit
Qui viu en neguit Qui té integritat
Qui viu enutjat Qui viu iracund
Qui té un mal profund Qui no té pietat
Qui fustiga amics Qui roba als amics
Qui perd els amics Qui vol un amic
Qui parla callant Qui res té que dir
Qui vol ser parlat Qui sols vol ferir
Qui parla rimant Qui vol ser exaudit
Qui es complicat Qui diu el que diu
Qui’s riu de l’horror Qui es riu de l’Amor
Qui’stima castrant Qui’s castra ignorant
Qui ignora l’amor Qui ignora l’horror
Qui’s riu de l’Amor Qui’s riu de l’Amor
Qui no dona res Qui dona el que vol
Qui té res de nou Qui bondat dona
Qui plora sentint Qui plora partint
Qui plora morint Qui plora dormint
Qui torba el descans Qui dorm per la nit
Qui no tem als morts Qui si tem als vius
Qui tem ser extint Qui res perdre pot
Qui no pinta res Qui pinta ben tot
Qui es pràctic Qui da respostes
Qui s’alimenta Qui es regala
Qui et tira un os Qui’t veu com un gos
Qui et dona peixet Qui’t pica l’ullet
Qui et parla fluixet Qui et copsa la set
Qui et desitja el cos Qui et sadolla
Qui covard no es Qui es tal com es
Qui res no retrau Qui t’acarona
Qui es generós Qui pot perdonar
Qui es virtuós Qui sap perdonar
Qui vol prô no pot Qui pot prô no vol
Qui es perspicaç  Qui es contempla
Qui té consciència Qui s’envalenta
Qui dona Amor Qui s’estima be


dimecres, 7 d’agost del 2013

Jardí

 
...
 
 
 
 
 DA                          DA
 DA   DUN              DUN DA
 DUN DA DUN DA  DUN DA DUN
DUN DA DUN DA  DA DUN DA DUN
DA DUN DA DUN DA DUN DA DUN DA
 DUN DA DUN DA DUN DA DUN DA DUN
DA DUN DA DUN DA DUN DUN DUN
 DA DUN DA DUN DA DUN DA DUN
 DUN DA DUN DA DUN DA DUN
DUN DA DUN DA DUN DA
 DA DUN DA DUN DA
DUN DA DUN
 DA DUM
DA
 
 
 
 
 
...
 
 
 
 
Em pot el gust preat del bes humit.
 
Suspenc l'alè, només per un moment.
 
Desprès, tornar endins del meu jardí;
 
Es un espai verd. Es ric d'ortigues.
 
 
 
 
 
...

diumenge, 4 d’agost del 2013

S.T.

Deconstrucció deflagrativa;

la terra s'obre
el cel s'obre...
els veus, 
ínfims, 
els universos.



- i ja comença:
Demana-ho per duplicat:
per fet
si un et falla
tindràs l'altre.

Voluble,
provablement una nècia, o un ruc...
 Tot contrari,
  Tot confús...

 El Temps
està mal explicat.
 (silenci, silenci)


Descatalogat.
Dir-te Amor
no tant sols en fonètica,
o en l'art d'emprar els mots com a exercici de memòria.
la diferència: 
el preterit defineix com un tall.

 Els aniquiladors burxen en les ferides potenciant la por.
si podem
els ignorarem, encara que ens robin.


 Hors commerce.
Amb amor
jaurem.
 Brindarem, menjarem,
fins sadollar-nos

Bach, Biber,
Monteverdi,
la lluerna, el Viognier,
unes olives,
i la nostra passió salvatge.



Per avui
estem salvats!



- i sense comptar les síl.labes...

dimarts, 8 de gener del 2013

El sol per la finestra



ORDRE,
en tres moviments




ELS FETS ( TEMPO )

El cos regalat

ens provoca sorpresa,

Exorcitació.
 

Escric des del Plaer,

extenuació dels sentits.

Rarament passa…

 


LES COSES ( ELS OBJECTES )

A la bodega

en tenen tres.

Ell en té una:

 
fa gust a fumat,

prô costa de trobar-lo…

està amagat.




L¨ESPAI ( GEOTÈRMIA )
 

S´ha llevat d´hora,

ha desat tota la casa,

m´ha fet l´esmorzar.


A la terrassa

m´ha portat un article

i el segon cafè.





PROMPTUARI ( INVERS )

 
En el càlid esguard,

lúbrica en la paraula,

La delicadesa.









dissabte, 29 de desembre del 2012

El Nou Desconegut


- Em fas un petò?
- No, estic treballant.

Mig amagada, 
entre les oliveres, 
l´ha vist mirar de reül, sense girar-se,
just quant ha creuat la porta.

I entre calfeds ha pensat:
"- un altre dia, tot sopant, potser m´explicarà un bon conte..."

...

divendres, 21 de desembre del 2012

Inici





El far de Cap de creus
sigil·la el meu viatge...
Oh, Mare Nostrum!



Rosant els núvols,
de la foscor sorgeix la llum...
veig sortir el sol.



Començo volant,
del cel a dins l´abisme,
al fons de la mar.

Puc sentir l´amor
del món en la paraula.
Es un principi.




diumenge, 30 de setembre del 2012

Festival




I.
- El vent bufava...
s´et va petar l´estomac.
Festival of pain.
·

II.
- Amb tants planetes
et commou la rotació
(  i l´olor de mar )
·

III.
- Saturn t´abraça.
Sola? enmig l´Univers.
( Quadratura en T )
·

IV
- Citará a Stendhal!...
transmutant la matèria...
( Ventral Tegmental )
·

V.
- Oh, Ocell ferit!...
Observant l´Ecliptica...
(  i Nucli Caudat )
·

VI
- Es impossible
poder menjar-s´ho tot. ( Es
temptar a la sort )
·

VII
- T´ha anat d´un Haiku!...
Ara saps la diferencia...
( la definició ):

"El sofriment es una emoció voluble a un sentiment.
El dolor es una reacció corporal a una agressió física."


Gràcies,
prô no calia.
Aquesta lliçó la vaig aprendre
ja fa set vides.
·



VIII.
Solar primordial:

Dorm el Somiador
L´Amant s´esqueixa en la nova tonada
i el Guerrer es el guardià de la pau.



Sense sortida,
Sense neguit per la vida,
Sense confondre el temps ni l´espai.
No te por a la mort.



i tu caus d´allá dalt,
de l´infima perspectiva...
i ara ets un sunurmal mes en aquest mon
(meravellós.)

i caus d´allá dalt...
i en els marges plores amb les mans buides i
amb el cor ple d´amor.

No fa falta res mes.

Es molt.

Es tot.



Frugalitat
per sobreviure´t.
( o et quedes o t´en vas)
pur oportunisme, pur egoisme...
i a evolucionar!

Fongs, bateries, virus i protozzos
em festegen tant com em festejo jo.
estimen tant el meu interior com l´estimo jo

Vivint en harmonia.
in The Great Festival of Love.

·


( - Ha parlat. )



···

dimarts, 11 de setembre del 2012

Els punts suspensius




Es l´Anamnesis...
                                                       
transmigra la materia                 
                                                                               T´hauria esperat...               
l´Amor absolut
                                                                               resplendor en els teus ulls
                                      .        
                                                                                totes les vides  
i al sortir el Sol...

he dibuixat tots els contorns
                                 
els tramats foscos                                                      4 paraules...

                                                                               en etiología:

 2.500 taques...                                                      com un gra al cul          

 2500 palles

i dibuixos per tot    



dijous, 5 de juliol del 2012

Requiem. Els nàufrags del Karma.








- Ingemisco tanquam reus
culpa rubet vultus meus.
Lacrimosa dies illa
qua resurget et favilla.

Confutatis maledictis
flaminis acribus addictis
voca me cum benedictis!










Reflux que bull:
Es la sang que es torca
en contorn èpic.


Suar la cansalada
desterra l´aflicció
del perjuri reparable
de la nostra "no-relació".


Oh, Bell amic,
la teva agudesa, voluble,
de l´Eco ben s´en guarda
Sensat millor que honest,
( així es com venç en aquest mòn  
la comoditat
a la valentia ).


I a partir d´aqui
 ja coneixes
 de sobres
els mecanismes
que amb anterioritat
i a continuació
segueixen.

Sóc constant en la coflagració,
en el record constant de l´intimitat del teu sexe,
en taxidermia i premonició.


Greu,
pero,
 avui et dono les gràcies
pel teu extrany llinatge:

Has fet tant be de Musa,
has inspirat milers de cançons!
i t´admiro tant...
i t´estimo tant...


Aquí hi ha
(per tant)
una Veritat clarivident:
Quant mes dolça es la llengua,
mes afilada es la dent.

I en la perfecció de la doble conducta,
perfìda per omisió,
es fa patent l´ evidència hipocratica de la gesta:
Ara Es Fracás,
pero el temps no existeix,
es una invenció,
Es sufix a l´inmensitat de l´absurd,
de qui no creu en la natura,
de qui no creu en l´amor.


Ho sé
ho sé
ni el rencor, ni la venjança, ni l´odi, ni el poder...
no serveixen de res,

Quejios y lamentos
per complicar-nos la vida
No serveixen per res.


El que sembla es el que es?
o cada ù veu el que li plau depenent de cap a on miri...



Pura filosofia de carretera, 
d´idiotes que en la soletat es fan sincers.
I suant
 expulsen del seu cos 
la repulsió que els causa la tirania del silenci,

i TXATXAAAAAN!:
- Voilà!
adeu siau a la mala llet.
Sense cap magia...
sense recorrer a la parapsicologia...
ben carnal...
agitant-se,
descalç,
 retornant amb esperança
a l´element essencial en la materia





Ballar en el fang
te el seu perill.
Necessitar de la tempesta per sentir la vida
te el seu perill.

Deu ser per això que es ple de descreguts
el fons de la Mar.

...

...

...



--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Credits


En el poema:


Poupurri en llatí del Requiem de Mozart.


Imatges del video-hard:
Imatges gravades per Guillaume Poussou
amb Muriel Parra i Ferrer
un bon dia de maig del 2012 a la nova Icaria de Barcelona.


Musiques (incompletes):

-fragments-
Fanfarria
Amon,
La Cancion del Emperador - Carlos V
J. Savall, Capella Reial de catalunya

El Cant de la Sibil.la
vr. Trad.catalana.
J.Savall,Montserrat Figueres
 Capella Reial de catalunya


....


Llum i Amor

...

dijous, 17 de maig del 2012

Camins



Segueix camins
que ens abandonen,
exalant possibilitats
amb cert desconsol…


No guarda el neguit
i va intimidant a les feres que,
amb temprana lleugeresa,
transmuten la violencia amb pau.


Un instant desprès pot escoltar,
sense remordiments ni demora,
el sagrat só de la decadencia de la Natura,
i confirmát, omèt el pes de tanta pregunta.









15-16 de febrer de 2009

dijous, 10 de maig del 2012

La critica constructiva




- Ets l´Aberració
de l´Art contemporani!

-Es tot un honor!


( ...i recull el preuat premi amb les calces xopes
    i els mugrons dibuixats a la samarreta)


...

dissabte, 31 de març del 2012

Confessió primaveral

13h10´17´´

Grunyir
enmig del taller
fa lleig.

No es el Gravat. Es el limit temporal,
que molesta quant arriba l´hora de plegar.

Els dimecres pel matí
haurien de durar 3 dies.


JO, Muriel,
SÓC 1a PORCA X 2 RAONS:

1- M´Embruto massa, i ho embruto tot. 

-----------------------------------------

2- Penso en guarreries mentres treballo, 
això, prô, no ho vull evitar, ans al contrari:

- La taula està calenta.
Passo la maneta
(el Flexor Digiti Minimi)
i trec la tinta,
prô només la justa,
amb delicadesa,
a poc a poc


----------------------------------------



-  PORCA; PORCA i PORRRCA!
- Aix, deu ser la primavera....     





dijous, 15 de març del 2012

Emprempta



Veig impresa de tinta

L´empremta de les mans.

Observo totes les lineas,

Els accidents.



Res m´importa mes
Que el concret reflex en el coure.


Be, no,
Es mentida:
Quant penso amb tu encara em corro.

La resta del meu sexe , idò,
el reservo per l´Art.

Ja ho saps:

 No sóc una Intel.lectual
…Sóc mes de la pell.  
- Jo estic feta d´aigua.



2h 47´11´´ de boira a la ciutat…

Amb sorpresa,
retornen les formes…

i des del balcó puc albirar,
per sobre del campanar,
Venus, Júpiter i Mercuri alineats,
quasi besant-se



Mes enllà,
encara mes lluny,
nebulosses creant planetes nous en l´univers que s´expandeix.
Arquitectures de la memòria,
el passat encapsulat en una fracció de segon.
La mirada
esdevé una simple evidència
de la fragilitat del present.




I jo…


I jo encara somio en el que em vas dir aquella nit a Son Saura

.

dilluns, 6 de febrer del 2012

Caminito de Samurai

__  __
__  __
_____
__  __
_____
__  __

Hsieh
El Tro
L´aigua


L´Imatge:




Les diferents línies:

Al començament un 7:

La perseverància porta ventura.
Amb el moviment circular
es cura l´escletja.
Reduir
el
limit
entre
el sostre
i l´univers.
Així el Noble 
troba en un punt l´equilibri,
i en la fortalesa restableix l´ordre.


...

dilluns, 16 de gener del 2012

Resilencia



f. Psicol.  Capacidad humana de asumir con flexibilidad situaciones límite y sobreponerse a ellas.  


Exposición "Resilencia", de l´associació d´artístes Entremans,
del 10 de enero al 29 de febrero de 2012
Galeria Sebta,  Barcelona. 
Obras escultoricas y fotográficas de: Franco Filipponni, Carlos Gavilán, Loreto González, Marion Laurent, Ariane Patout, Guillaume Poussou, Miquel Samitier, Marcia Yañez

La foto que ilustra esta entrada es una obra de Guillaume Poussou, con una servidora.
 Se realizó en verano de 2010 en el taller Entremans, Barcelona. 
Fué pura magia.