Diumenge 7 Juny 2015

Festival TramuntanArt

El Port de la selva

 

Petit recital sirenìstic de poesia

Muriel 

Parra i Ferrer

A l'hora de la sobretaula

aprop la Confraria de pescadors

...

Antídot

I



video-hard cec:
Titòl. Apareixen clar-obscurs d'imatges implícites dels aspectes fonamentals de la meva actual existència. 
Organitzat en quatre seccions, els passatges succeeixen en la quotidianitat. S' escolta el poema en veu en off, darrere, suau, murmuri d'una interpretació a violoncel de La presentació en el temple, de Biber que hem gravat per l'ocasió. Crèdits.
 Agraïments. Aquesta vegada no he robat res.

 II



Esfereïdors

els llavis ja asèptics

 que verí remullen

Buidar la copa

poesia que ha fuit

l'ultima    d'un glop

Sense antídot
No hi ha dia de demà
tampoc cap consòl

Sense aurores
No hi ha bones noves
Tampoc moviment

 Cap  de  fibló       bast
totalment demolidor
a la deriva

Tard infinit joc vital
  Fracàs gregari
La fragmentació
de la matèria essencial 

Naturalesa

Com a agreujant
l'Ordre es pot explicar
Ho diu la Ciència

a la Pràctica
lesió agresta
a còmput i a conat

Tot previsible

com qui segueix respirant
no entenent la vida

No entenent res 
des de la tristesa
més absoluta 

fent absent les paraules 
amb la voluntat
d'oblidar el poema,
in ter mi na ble, sense
meteorologia
Desaparèixer
en l'aparença
Ser trampantojo






III



Vençuts els vençuts
que ben escuren l'Amor
i es regalen

Desafiant-lo

amb incandescència,
desordre gramatical
en rebel.lía,
conciència.


...i pel bri de llum 
segueix el circumloqui.
Un exercici molt sa:
portar la contraria,
trencar l'inèrcia,
 comptar amb els dits,
jaure a taula,
parlar i parlar,
  estimar, riure...

La gran importància
de les petites coses.






IV
  

...i   
  Ai, la molt Zorra
Se li eriça la pell

Tota desig primari,

en extasis matèric 
Transfigurada

Tota    es desboca:

- Irriga'm la sang
templa el meu cos
menja'm   despulla'm!.
Organolèpsia
hem vingut al món per això.



  - Jau a taula, Animal
i mesura el teu mot.
Avui comencem de nou
el saguer bòtil.






V




La bondat una il.lusió.
La franquesa es un defecte,
l'Amor no ho pot tot;
 Són tres frases equivoques
que no representen la realitat, en absolut. 




No hi ha obra major
carent d'epifanies,
 fuita la poesia
calen cartes postulars

VI


 
Expiar

conjugació

[1696; del ll. expiare, íd.] 

[®canviar ] v tr 1  Reparar un crim,

una falta, etc...per la pena que hom 

sofreix, que li ha estat imposada.

2 RELIG Esborrar una culpa 

per mitja d'un ritu religiòs 

 ex_pi_ar  

 
.

Les monedes en els ulls.

a al que és mort

a al que és viu.

8'60 eurus al mes
per 12 mesos igual a 103'20 eurus a l'any
per 7 anys que ja hem pagat
 igual a 722'40 eurus
(sense comptar amb la pujada de l'IVA)

Si sobrevisc 13 anys més
hi haurem de sumar 1.339 eurus
A l' edat de 49 anys
haurem pagat 2.061.40 eurus

Si sobrevisc 20 anys més
hi haurem de sumar 2.064 eurus
A l'edat de 56 anys
haurem pagat 2.786'40 eurus

Feta la suma 
podem comparar-ho amb els preus del mercat actual:
http://www.sfbsa.es/doc/tarifas/tarifas2014.pdf



Renéixer mil vegades
tres mil cinc-centes
i les que faci falta

masses monedes
hi tenim ja en els ulls
per la infinitat

  A la pròxima
pensa en això que dic
(com a prevenció):


- La felicitat és tot un engany,
un invent per fer-nos sentir malalts:
si no estàs exaltat                           
                      estàs mort. 

Tedi, buidor i monotonia....

l'Horror vacui és                        
                              la no comprensió
de la plenitud.                    
                            
                            (Ben optimista)



Sense revers, breu Ara infinit,
interval que flueix i s'escola.
Avança el temps i escasseja.



Com valorar l'instant, nu de trampa,
malgrat la perversitat del passat?

:

 

  

 Esperança

...

Sóc diàleg

He dit

anomenat el teu mot

i el verb que

 guspireja

intens

En la incertesa
de la inspiració futura

no fa por

Sóc llaurada

regada

sóc collita abundosa

Sóc jo

i amb tu

sóc bon aliment

...

182

llenguatge de feres

hi ha molts llops pel bosc

menys llops que porcs senglars

menys llops que ratolins

de muflons o conills

menys llops que alzines

menys llops que pollancres

roures i pins tots junts

menys llops que rossinyols

pardals o àligues

òlibes o mussols

tórtores o guatlles


la ciutat on jo visc

és un bosc de bèsties

amb una fam voraç


s'han acabat els temps

de la incandescència

el meu amant ho sap

ma germana ho sap

el bon amic ho sap

el carnisser ho sap

la veïna ho sap

la portera ho sap

el gos perdut ho sap

fins i tot jo ho sé

i Déu també ho sabrà

de fet tothom ho sap


no soluciona res

tenir coneixement

sense la practica

......

Sis més sis igual a dotze

Vuit síl·labes

Quatre

Res

Comptable

Definitivament

Som com homes folls

Que reclamen la Terra

Comprometent tots els principis

La porta tancada

*

La Lleona:

Sóc una fera.
Si tornes a fer-me mal
et destrossaré.

**

De possible vital importància:
referències directes a anteriors
poemes d'aquest blog ja publicats
suggerint una revisió profunda
llegida i sentida, acurada,
interioritzant els mots i expressions
que a certa gent tan delicadament
he dedicat de forma manifesta,
conscientment, oberta i públicament.
·

No necessito la clarividència.

Són les circumstàncies de la producció.

Hi ha gent que entén la vida fent mal.
Viuen imposant l'adaptació constant
fent de la idea de Felicitat
un element de qualitat variable,
efímera i fugaç, que trontolla.
Sàdic guió de peli de terror,
altercat de terrorisme emocional,
esdeveniment d'interés general
per la vergonya de certes actituds
maquiabeliques i rocambolèsques.

No entenc quin sentit pràctic pot tenir
el voler fer viure moments tràgics,
el representar la maldad humana,
el voler convertir la realitat
en despropòsit amb una mentida .

Hi ha qui entén la vida agreujant,
contaminant corrosivament l'aire,
d'una toxicitat que fa esglaiar...
Símptoma de greu malaltia mental
aprofitar-se de la gent ingènua.
Això fa caure la cua als ocells...
i no per goig sinò per paranoramal.

Acabo. Condanna: Fine pena mai.
Que el pes del dubte us acompanyi
i així us quedeu tal com esteu.

Així doncs, reso per tu i pel teu karma.



Això es una porta ben tancada.

·

Jurament hipocràtic: la promesa.
Jo sóc una guerrera per convicció
no per covardia. Jo crec en l'Amor.

De genolls, rebent a porta gallola
crido el meu nom propi i faig esment
que sóc forta i tinc paciència ample
així com valentia per superar-me.

Blau del cel que sustenta tota base,
guarda'm dels lladres, de la gent malvada,
mostra’m la llum i que la pugui veure.



·

Tu vas dir: - s'aprèn poesia llegint

Jo dic: - s'aprèn poesia estimant


···

*Haiku  **Hendecasíl·lab 

.

Canviar de joguina o 42 de 9 amb folre i manilles

a l'Anonim del s.XXI.

 Tot es relatiu, provisional i aproximat...
Joan Oliver, Obra Poètica de Pere Quart

Plena de pols, de rastres antics,

partícules que no molesten.

La pell es l'esguard de la cendra.

Sento el meu cor com s'agita...
trampolosa, la Frugalitat
com tempesta devastadora.

Saps. Lluito en un món indòmit

i  ploro per les nits, compassió,

clarivident, apretant les dents,
en compàs atònic, aspectant.

Coratge i supervivència

son una gran prerrogativa,

en estat pur, com ho es l'Amor.

Jo no temo a la veritat.

La mentida no fa cap falta.

Les reaccions son previsibles.

L'arquitectura es grotesca.

La realitat es ben tirana.

La veritat es relativa.

La pau es un concepte fràgil.

El sexe no es una arma.

Recós de la concupiscència,
com el mes bell escut protector
celant el cos en llençols negres...
i en el gest he fet els ulls clucs,
semblant el món mes agradable
en la consciència del miratge.

Com una ronca simfonia

ens emmena, des del silenci

mostrant la condició humana

l'intima vulnerabilitat.

Ara cerco l'ordre matèric.

Neix de l'absència de les coses,

d'allò que els objectes orfes

retenen al ser abandonats,
transmutant la seva energia,
postulant la no permanència,
evidenciant la no propietat.

I es el que té l'aparença...

tot cínic viu fort s'hi aferra.

Passen els dies, canvia l'olor...


El rastre es inapel·lable.

Some Qi. 360.

 

Obsequium amicos, veritas odium parit.

Terenci. Àndria, 68.

La complaença engendra amics, la Veritat, odi.

 

 

 

Qui diu veritat Qui engendra despit

Qui viu en neguit Qui té integritat

Qui viu enutjat Qui viu iracund

Qui té un mal profund Qui no té pietat

Qui fustiga amics Qui roba als amics

Qui perd els amics Qui vol un amic

Qui parla callant Qui res té que dir

Qui vol ser parlat Qui sols vol ferir

Qui parla rimant Qui vol ser exaudit

Qui es complicat Qui diu el que diu

Qui’s riu de l’horror Qui es riu de l’Amor

Qui’stima castrant Qui’s castra ignorant

Qui ignora l’amor Qui ignora l’horror

Qui’s riu de l’Amor Qui’s riu de l’Amor

Qui no dona res Qui dona el que vol

Qui té res de nou Qui bondat dona

Qui plora sentint Qui plora partint

Qui plora morint Qui plora dormint

Qui torba el descans Qui dorm per la nit

Qui no tem als morts Qui si tem als vius

Qui tem ser extint Qui res perdre pot

Qui no pinta res Qui pinta ben tot

Qui es pràctic Qui da respostes

Qui s’alimenta Qui es regala

Qui et tira un os Qui’t veu com un gos

Qui et dona peixet Qui’t pica l’ullet

Qui et parla fluixet Qui et copsa la set

Qui et desitja el cos Qui et sadolla

Qui covard no es Qui es tal com es

Qui res no retrau Qui t’acarona

Qui es generós Qui pot perdonar

Qui es virtuós Qui sap perdonar

Qui vol prô no pot Qui pot prô no vol

Qui es perspicaç  Qui es contempla

Qui té consciència Qui s’envalenta

Qui dona Amor Qui s’estima be



Jardí

 

...

 

 

 

 

 DA                          DA

 DA   DUN              DUN DA

 DUN DA DUN DA  DUN DA DUN

DUN DA DUN DA  DA DUN DA DUN

DA DUN DA DUN DA DUN DA DUN DA

 DUN DA DUN DA DUN DA DUN DA DUN

DA DUN DA DUN DA DUN DUN DUN

 DA DUN DA DUN DA DUN DA DUN

 DUN DA DUN DA DUN DA DUN

DUN DA DUN DA DUN DA

 DA DUN DA DUN DA

DUN DA DUN

 DA DUM

DA

 

 

 

 

 

...

 

 

 

 

Em pot el gust preat del bes humit.

 

Suspenc l'alè, només per un moment.

 

Desprès, tornar endins del meu jardí;

 

Es un espai verd. Es ric d'ortigues.

 

 

 

 

 

...

S.T.

Deconstrucció deflagrativa;

la terra s'obre

el cel s'obre...

els veus, 

ínfims, 

els universos.

- i ja comença:

Demana-ho per duplicat:

per fet

si un et falla

tindràs l'altre.

Voluble,

provablement una nècia, o un ruc...

 Tot contrari,

  Tot confús...

 El Temps

està mal explicat.

 (silenci, silenci)

Descatalogat.

Dir-te Amor

no tant sols en fonètica,

o en l'art d'emprar els mots com a exercici de memòria.

la diferència: 

el preterit defineix com un tall.

 Els aniquiladors burxen en les ferides potenciant la por.
si podem

els ignorarem, encara que ens robin.

 Hors commerce.
Amb amor
jaurem.

 Brindarem, menjarem,

fins sadollar-nos

Bach, Biber,

Monteverdi,
la lluerna, el Viognier,
unes olives,

i la nostra passió salvatge.

Per avui

estem salvats!

- i sense comptar les síl.labes...

SINCRONIA

En Equilibri.

Amor en sincronia:

La rítmica essencial.

El sol per la finestra

ORDRE,
en tres moviments

ELS FETS ( TEMPO )

El cos regalat

ens provoca sorpresa,

Exorcitació.
 

Escric des del Plaer,

extenuació dels sentits.

Rarament passa…

 

LES COSES ( ELS OBJECTES )

A la bodega

en tenen tres.

Ell en té una:

 

fa gust a fumat,

prô costa de trobar-lo…

està amagat.

L¨ESPAI ( GEOTÈRMIA )

 

S´ha llevat d´hora,

ha desat tota la casa,

m´ha fet l´esmorzar.

A la terrassa

m´ha portat un article

i el segon cafè.

PROMPTUARI ( INVERS )

 

En el càlid esguard,

lúbrica en la paraula,

La delicadesa.



El Nou Desconegut

- Em fas un petò?
- No, estic treballant.

Mig amagada, 

entre les oliveres, 

l´ha vist mirar de reül, sense girar-se,

just quant ha creuat la porta.

I entre calfeds ha pensat:
"- un altre dia, tot sopant, potser m´explicarà un bon conte..."

...

Inici

El far de Cap de creus

sigil·la el meu viatge...

Oh, Mare Nostrum!

Rosant els núvols,

de la foscor sorgeix la llum...

veig sortir el sol.

Començo volant,

del cel a dins l´abisme,

al fons de la mar.

Puc sentir l´amor

del món en la paraula.

Es un principi.

Festival

I.
- El vent bufava...

s´et va petar l´estomac.

Festival of pain.
·

II.

- Amb tants planetes
et commou la rotació
(  i l´olor de mar )
·

III.
- Saturn t´abraça.
Sola? enmig l´Univers.
( Quadratura en T )
·

IV
- Citará a Stendhal!...
transmutant la matèria...
( Ventral Tegmental )
·

V.
- Oh, Ocell ferit!...
Observant l´Ecliptica...
(  i Nucli Caudat )
·

VI
- Es impossible
poder menjar-s´ho tot. ( Es
temptar a la sort )
·

VII
- T´ha anat d´un Haiku!...
Ara saps la diferencia...
( la definició ):

"El sofriment es una emoció voluble a un sentiment.
El dolor es una reacció corporal a una agressió física."


Gràcies,
prô no calia.
Aquesta lliçó la vaig aprendre
ja fa set vides.
·



VIII.
Solar primordial:

Dorm el Somiador
L´Amant s´esqueixa en la nova tonada
i el Guerrer es el guardià de la pau.



Sense sortida,
Sense neguit per la vida,
Sense confondre el temps ni l´espai.
No te por a la mort.



i tu caus d´allá dalt,
de l´infima perspectiva...
i ara ets un sunurmal mes en aquest mon
(meravellós.)

i caus d´allá dalt...
i en els marges plores amb les mans buides i
amb el cor ple d´amor.

No fa falta res mes.

Es molt.

Es tot.



Frugalitat
per sobreviure´t.
( o et quedes o t´en vas)
pur oportunisme, pur egoisme...
i a evolucionar!

Fongs, bateries, virus i protozzos
em festegen tant com em festejo jo.
estimen tant el meu interior com l´estimo jo

Vivint en harmonia.

in The Great Festival of Love.

·

( - Ha parlat. )



···

Els punts suspensius

Es l´Anamnesis...
                                                       
transmigra la materia                 
                                                                               T´hauria esperat...               
l´Amor absolut
                                                                               resplendor en els teus ulls
                                      .        
                                                                                totes les vides  
i al sortir el Sol...

he dibuixat tots els contorns
                                 
els tramats foscos                                                      4 paraules...

                                                                               en etiología:

 2.500 taques...                                                      com un gra al cul          

 2500 palles

i dibuixos per tot    

Requiem. Els nàufrags del Karma.

- Ingemisco tanquam reus
culpa rubet vultus meus.
Lacrimosa dies illa

qua resurget et favilla.

Confutatis maledictis

flaminis acribus addictis

voca me cum benedictis!

Reflux que bull:

Es la sang que es torca

en contorn èpic.

Suar la cansalada

desterra l´aflicció

del perjuri reparable

de la nostra "no-relació".

Oh, Bell amic,

la teva agudesa, voluble,

de l´Eco ben s´en guarda

Sensat millor que honest,

( així es com venç en aquest mòn  

la comoditat

a la valentia ).

I a partir d´aqui
 ja coneixes
 de sobres

els mecanismes

que amb anterioritat

i a continuació

segueixen.

Sóc constant en la coflagració,
en el record constant de l´intimitat del teu sexe,

en taxidermia i premonició.

Greu,
pero,

 avui et dono les gràcies

pel teu extrany llinatge:

Has fet tant be de Musa,

has inspirat milers de cançons!
i t´admiro tant...
i t´estimo tant...

Aquí hi ha
(per tant)
una Veritat clarivident:

Quant mes dolça es la llengua,

mes afilada es la dent.

I en la perfecció de la doble conducta,

perfìda per omisió,

es fa patent l´ evidència hipocratica de la gesta:

Ara Es Fracás,
pero el temps no existeix,
es una invenció,

Es sufix a l´inmensitat de l´absurd,
de qui no creu en la natura,
de qui no creu en l´amor.

Ho sé
ho sé
ni el rencor, ni la venjança, ni l´odi, ni el poder...
no serveixen de res,

Quejios y lamentos

per complicar-nos la vida

No serveixen per res.

El que sembla es el que es?

o cada ù veu el que li plau depenent de cap a on miri...

Pura filosofia de carretera, 

d´idiotes que en la soletat es fan sincers.

I suant
 expulsen del seu cos 

la repulsió que els causa la tirania del silenci,

i TXATXAAAAAN!:
- Voilà!
adeu siau a la mala llet.
Sense cap magia...
sense recorrer a la parapsicologia...
ben carnal...
agitant-se,
descalç,
 retornant amb esperança
a l´element essencial en la materia

Ballar en el fang

te el seu perill.

Necessitar de la tempesta per sentir la vida

te el seu perill.

Deu ser per això que es ple de descreguts

el fons de la Mar.

...

...

...



--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Credits


En el poema:


Poupurri en llatí del Requiem de Mozart.

Imatges del video-hard:

Imatges gravades per Guillaume Poussou

amb Muriel Parra i Ferrer

un bon dia de maig del 2012 a la nova Icaria de Barcelona.

Musiques (incompletes):

-fragments-

Fanfarria

d´Amon,

La Cancion del Emperador - Carlos V

J. Savall, Capella Reial de catalunya

El Cant de la Sibil.la

vr. Trad.catalana.

J.Savall,Montserrat Figueres

 Capella Reial de catalunya

....

Llum i Amor

...

Camins

Segueix camins

que ens abandonen,

exalant possibilitats

amb cert desconsol…

No guarda el neguit

i va intimidant a les feres que,

amb temprana lleugeresa,

transmuten la violencia amb pau.

Un instant desprès pot escoltar,

sense remordiments ni demora,

el sagrat só de la decadencia de la Natura,

i confirmát, omèt el pes de tanta pregunta.

15-16 de febrer de 2009

La critica constructiva

- Ets l´Aberració

de l´Art contemporani!

-Es tot un honor!

( ...i recull el preuat premi amb les calces xopes

    i els mugrons dibuixats a la samarreta)

...