Defenestrar

Mirada,
en transit passatgera,
malandrina secular,
que apuntalada
defenestra la llàgrima
que la fa néixer.

Una imatge és un mapa.
 Màcula que retinguda
com a anècdota.
esdevé viatge.

i en el reflex inconcret
ens trobem 

entre la boira del planisferi

dels altres.

L'aparença simptomàtica
pot ser un estat intim,

goècia que pels ulls
evoca per al.lusió.

La distància

no determina ni oblida ni esvaeix

la distància
és acotar la posició

 per a posseir-se a un mateix.

...

- Camins nous 

m'acaronen

sota la pluja



...

Spark

Existeix en aquest so

una cadència,

un brot que germina.

Les plantes d'umbracle 

volen la calor,

volen adob,

 volen de la transformació de l'aliment

que els donarà energia.

I la flor,

 que ja es percep,

explica coses impronunciables.

Primavera,
és
la pedra calenta,
és
la molt puta,
és
la més marrana,
és
 la que li crema a les mans.
Li crema tot del tot
 Primavera, 
sóc
 l'espurna de l' infern,
jo sóc
 la Guspira.



.
 
Estic a punt.
Vine quant vulguis.

.

Demain c'est loin

T"acompasses com pots
entre esbarzers i la ginesta.
Meridiana,
la fractura ben portada
s'et clava a la cinquena vertebra,
germina mentres apreta,
així no caiguis
i puguis caminar.

El pes de l' història es pervers
 

- Plou poc però per lo que plou plou prou.



https://www.instagram.com/p/BBfm_JQNeEu/



 

Alexandria millor que Itaca

.

Basat en una història real

Escena 71

Alexandria. Interior de la biblioteca. Al Taulell. Una no-intelectual, 

baixeta i amb ulleres, tota despentinada, espera impacient.

La bibliotecaria es lletja, com sempre. Va i li comunica:

- Vostè està bloquejada fins el 19 d'abril de 2016.

Què les màquines no entenen de l'oblit ni d'altres malalties.

Li recordo que pot fer ús de la biblioteca sense servei de préstec.

- Suspir:

- Relat Breu

- Existir:

- Poesia lliure

- Recordar:

- Narrativa

- Desitjar:

- Ciència ficció

Està escrit per moltes bandes:

Estimeu-vos els uns als altres.

Ejeculeu-vos en la bellesa de les Coses
Mireu-vos als ulls
Alimenteu-vos
Agafeu forces
Que ja arriba...

El Futur és Ara 

- 2016, serà brutal

- Si. Aquest any ampliem el fons amb 15.000 títols nous.

...

TERRA INCÒGNITA

...

 TERRA INCÒGNITA

Muriel Parra, Poesia

Björt Rúnars, Cel.lo

Experiències Sirenístiques

IMPOSSIBLE FESTIVAL

18h30'

19 Desembre 2015

EART

C/Torrijos 68 

Barcelona

 ...
 .
  . 
 .

 .
 

                                                                               .
                                                                   .
     .

                                                                            .. .                                                               .

Albor

Guineu
que guaita,
 dreta i esquerra,
sigil.losa.
Amb respecte pel paisatge.
Acaricia l'herba
amb les potetes.
Les branques
l'acaronen.
Es confon discreta
en el boscatge.


És la imatge de la nit d'avui



Hi ha Lluna plena.

 
...

...


Ella

No

s' Arronsa



Viu
         sense Por 

. 

Cante les esperances

ploren la poca fe

Raimon

D'un temps, un país

 .

Veritat, Bondat i Bellesa

 .

. 

Diumenge 7 Juny 2015

Festival TramuntanArt

El Port de la selva

 

Petit recital sirenìstic de poesia

Muriel 

Parra i Ferrer

A l'hora de la sobretaula

aprop la Confraria de pescadors

...

Antídot

I



video-hard cec:
Titòl. Apareixen clar-obscurs d'imatges implícites dels aspectes fonamentals de la meva actual existència. 
Organitzat en quatre seccions, els passatges succeeixen en la quotidianitat. S' escolta el poema en veu en off, darrere, suau, murmuri d'una interpretació a violoncel de La presentació en el temple, de Biber que hem gravat per l'ocasió. Crèdits.
 Agraïments. Aquesta vegada no he robat res.

 II



Esfereïdors

els llavis ja asèptics

 que verí remullen

Buidar la copa

poesia que ha fuit

l'ultima    d'un glop

Sense antídot
No hi ha dia de demà
tampoc cap consòl

Sense aurores
No hi ha bones noves
Tampoc moviment

 Cap  de  fibló       bast
totalment demolidor
a la deriva

Tard infinit joc vital
  Fracàs gregari
La fragmentació
de la matèria essencial 

Naturalesa

Com a agreujant
l'Ordre es pot explicar
Ho diu la Ciència

a la Pràctica
lesió agresta
a còmput i a conat

Tot previsible

com qui segueix respirant
no entenent la vida

No entenent res 
des de la tristesa
més absoluta 

fent absent les paraules 
amb la voluntat
d'oblidar el poema,
in ter mi na ble, sense
meteorologia
Desaparèixer
en l'aparença
Ser trampantojo






III



Vençuts els vençuts
que ben escuren l'Amor
i es regalen

Desafiant-lo

amb incandescència,
desordre gramatical
en rebel.lía,
conciència.


...i pel bri de llum 
segueix el circumloqui.
Un exercici molt sa:
portar la contraria,
trencar l'inèrcia,
 comptar amb els dits,
jaure a taula,
parlar i parlar,
  estimar, riure...

La gran importància
de les petites coses.






IV
  

...i   
  Ai, la molt Zorra
Se li eriça la pell

Tota desig primari,

en extasis matèric 
Transfigurada

Tota    es desboca:

- Irriga'm la sang
templa el meu cos
menja'm   despulla'm!.
Organolèpsia
hem vingut al món per això.



  - Jau a taula, Animal
i mesura el teu mot.
Avui comencem de nou
el saguer bòtil.






V




La bondat una il.lusió.
La franquesa es un defecte,
l'Amor no ho pot tot;
 Són tres frases equivoques
que no representen la realitat, en absolut. 




No hi ha obra major
carent d'epifanies,
 fuita la poesia
calen cartes postulars

VI


 
Expiar

conjugació

[1696; del ll. expiare, íd.] 

[®canviar ] v tr 1  Reparar un crim,

una falta, etc...per la pena que hom 

sofreix, que li ha estat imposada.

2 RELIG Esborrar una culpa 

per mitja d'un ritu religiòs 

 ex_pi_ar  

 
.

Les monedes en els ulls.

a al que és mort

a al que és viu.

8'60 eurus al mes
per 12 mesos igual a 103'20 eurus a l'any
per 7 anys que ja hem pagat
 igual a 722'40 eurus
(sense comptar amb la pujada de l'IVA)

Si sobrevisc 13 anys més
hi haurem de sumar 1.339 eurus
A l' edat de 49 anys
haurem pagat 2.061.40 eurus

Si sobrevisc 20 anys més
hi haurem de sumar 2.064 eurus
A l'edat de 56 anys
haurem pagat 2.786'40 eurus

Feta la suma 
podem comparar-ho amb els preus del mercat actual:
http://www.sfbsa.es/doc/tarifas/tarifas2014.pdf



Renéixer mil vegades
tres mil cinc-centes
i les que faci falta

masses monedes
hi tenim ja en els ulls
per la infinitat

  A la pròxima
pensa en això que dic
(com a prevenció):


- La felicitat és tot un engany,
un invent per fer-nos sentir malalts:
si no estàs exaltat                           
                      estàs mort. 

Tedi, buidor i monotonia....

l'Horror vacui és                        
                              la no comprensió
de la plenitud.                    
                            
                            (Ben optimista)



Sense revers, breu Ara infinit,
interval que flueix i s'escola.
Avança el temps i escasseja.



Com valorar l'instant, nu de trampa,
malgrat la perversitat del passat?

:

 

  

 Esperança

...

Sóc diàleg

He dit

anomenat el teu mot

i el verb que

 guspireja

intens

En la incertesa
de la inspiració futura

no fa por

Sóc llaurada

regada

sóc collita abundosa

Sóc jo

i amb tu

sóc bon aliment

...

182

llenguatge de feres

hi ha molts llops pel bosc

menys llops que porcs senglars

menys llops que ratolins

de muflons o conills

menys llops que alzines

menys llops que pollancres

roures i pins tots junts

menys llops que rossinyols

pardals o àligues

òlibes o mussols

tórtores o guatlles


la ciutat on jo visc

és un bosc de bèsties

amb una fam voraç


s'han acabat els temps

de la incandescència

el meu amant ho sap

ma germana ho sap

el bon amic ho sap

el carnisser ho sap

la veïna ho sap

la portera ho sap

el gos perdut ho sap

fins i tot jo ho sé

i Déu també ho sabrà

de fet tothom ho sap


no soluciona res

tenir coneixement

sense la practica

......

Sis més sis igual a dotze

Vuit síl·labes

Quatre

Res

Comptable

Definitivament

Som com homes folls

Que reclamen la Terra

Comprometent tots els principis

La porta tancada

*

La Lleona:

Sóc una fera.
Si tornes a fer-me mal
et destrossaré.

**

De possible vital importància:
referències directes a anteriors
poemes d'aquest blog ja publicats
suggerint una revisió profunda
llegida i sentida, acurada,
interioritzant els mots i expressions
que a certa gent tan delicadament
he dedicat de forma manifesta,
conscientment, oberta i públicament.
·

No necessito la clarividència.

Són les circumstàncies de la producció.

Hi ha gent que entén la vida fent mal.
Viuen imposant l'adaptació constant
fent de la idea de Felicitat
un element de qualitat variable,
efímera i fugaç, que trontolla.
Sàdic guió de peli de terror,
altercat de terrorisme emocional,
esdeveniment d'interés general
per la vergonya de certes actituds
maquiabeliques i rocambolèsques.

No entenc quin sentit pràctic pot tenir
el voler fer viure moments tràgics,
el representar la maldad humana,
el voler convertir la realitat
en despropòsit amb una mentida .

Hi ha qui entén la vida agreujant,
contaminant corrosivament l'aire,
d'una toxicitat que fa esglaiar...
Símptoma de greu malaltia mental
aprofitar-se de la gent ingènua.
Això fa caure la cua als ocells...
i no per goig sinò per paranoramal.

Acabo. Condanna: Fine pena mai.
Que el pes del dubte us acompanyi
i així us quedeu tal com esteu.

Així doncs, reso per tu i pel teu karma.



Això es una porta ben tancada.

·

Jurament hipocràtic: la promesa.
Jo sóc una guerrera per convicció
no per covardia. Jo crec en l'Amor.

De genolls, rebent a porta gallola
crido el meu nom propi i faig esment
que sóc forta i tinc paciència ample
així com valentia per superar-me.

Blau del cel que sustenta tota base,
guarda'm dels lladres, de la gent malvada,
mostra’m la llum i que la pugui veure.



·

Tu vas dir: - s'aprèn poesia llegint

Jo dic: - s'aprèn poesia estimant


···

*Haiku  **Hendecasíl·lab 

.

Canviar de joguina o 42 de 9 amb folre i manilles

a l'Anonim del s.XXI.

 Tot es relatiu, provisional i aproximat...
Joan Oliver, Obra Poètica de Pere Quart

Plena de pols, de rastres antics,

partícules que no molesten.

La pell es l'esguard de la cendra.

Sento el meu cor com s'agita...
trampolosa, la Frugalitat
com tempesta devastadora.

Saps. Lluito en un món indòmit

i  ploro per les nits, compassió,

clarivident, apretant les dents,
en compàs atònic, aspectant.

Coratge i supervivència

son una gran prerrogativa,

en estat pur, com ho es l'Amor.

Jo no temo a la veritat.

La mentida no fa cap falta.

Les reaccions son previsibles.

L'arquitectura es grotesca.

La realitat es ben tirana.

La veritat es relativa.

La pau es un concepte fràgil.

El sexe no es una arma.

Recós de la concupiscència,
com el mes bell escut protector
celant el cos en llençols negres...
i en el gest he fet els ulls clucs,
semblant el món mes agradable
en la consciència del miratge.

Com una ronca simfonia

ens emmena, des del silenci

mostrant la condició humana

l'intima vulnerabilitat.

Ara cerco l'ordre matèric.

Neix de l'absència de les coses,

d'allò que els objectes orfes

retenen al ser abandonats,
transmutant la seva energia,
postulant la no permanència,
evidenciant la no propietat.

I es el que té l'aparença...

tot cínic viu fort s'hi aferra.

Passen els dies, canvia l'olor...


El rastre es inapel·lable.

Some Qi. 360.

 

Obsequium amicos, veritas odium parit.

Terenci. Àndria, 68.

La complaença engendra amics, la Veritat, odi.

 

 

 

Qui diu veritat Qui engendra despit

Qui viu en neguit Qui té integritat

Qui viu enutjat Qui viu iracund

Qui té un mal profund Qui no té pietat

Qui fustiga amics Qui roba als amics

Qui perd els amics Qui vol un amic

Qui parla callant Qui res té que dir

Qui vol ser parlat Qui sols vol ferir

Qui parla rimant Qui vol ser exaudit

Qui es complicat Qui diu el que diu

Qui’s riu de l’horror Qui es riu de l’Amor

Qui’stima castrant Qui’s castra ignorant

Qui ignora l’amor Qui ignora l’horror

Qui’s riu de l’Amor Qui’s riu de l’Amor

Qui no dona res Qui dona el que vol

Qui té res de nou Qui bondat dona

Qui plora sentint Qui plora partint

Qui plora morint Qui plora dormint

Qui torba el descans Qui dorm per la nit

Qui no tem als morts Qui si tem als vius

Qui tem ser extint Qui res perdre pot

Qui no pinta res Qui pinta ben tot

Qui es pràctic Qui da respostes

Qui s’alimenta Qui es regala

Qui et tira un os Qui’t veu com un gos

Qui et dona peixet Qui’t pica l’ullet

Qui et parla fluixet Qui et copsa la set

Qui et desitja el cos Qui et sadolla

Qui covard no es Qui es tal com es

Qui res no retrau Qui t’acarona

Qui es generós Qui pot perdonar

Qui es virtuós Qui sap perdonar

Qui vol prô no pot Qui pot prô no vol

Qui es perspicaç  Qui es contempla

Qui té consciència Qui s’envalenta

Qui dona Amor Qui s’estima be



Jardí

 

...

 

 

 

 

 DA                          DA

 DA   DUN              DUN DA

 DUN DA DUN DA  DUN DA DUN

DUN DA DUN DA  DA DUN DA DUN

DA DUN DA DUN DA DUN DA DUN DA

 DUN DA DUN DA DUN DA DUN DA DUN

DA DUN DA DUN DA DUN DUN DUN

 DA DUN DA DUN DA DUN DA DUN

 DUN DA DUN DA DUN DA DUN

DUN DA DUN DA DUN DA

 DA DUN DA DUN DA

DUN DA DUN

 DA DUM

DA

 

 

 

 

 

...

 

 

 

 

Em pot el gust preat del bes humit.

 

Suspenc l'alè, només per un moment.

 

Desprès, tornar endins del meu jardí;

 

Es un espai verd. Es ric d'ortigues.

 

 

 

 

 

...

S.T.

Deconstrucció deflagrativa;

la terra s'obre

el cel s'obre...

els veus, 

ínfims, 

els universos.

- i ja comença:

Demana-ho per duplicat:

per fet

si un et falla

tindràs l'altre.

Voluble,

provablement una nècia, o un ruc...

 Tot contrari,

  Tot confús...

 El Temps

està mal explicat.

 (silenci, silenci)

Descatalogat.

Dir-te Amor

no tant sols en fonètica,

o en l'art d'emprar els mots com a exercici de memòria.

la diferència: 

el preterit defineix com un tall.

 Els aniquiladors burxen en les ferides potenciant la por.
si podem

els ignorarem, encara que ens robin.

 Hors commerce.
Amb amor
jaurem.

 Brindarem, menjarem,

fins sadollar-nos

Bach, Biber,

Monteverdi,
la lluerna, el Viognier,
unes olives,

i la nostra passió salvatge.

Per avui

estem salvats!

- i sense comptar les síl.labes...

SINCRONIA

En Equilibri.

Amor en sincronia:

La rítmica essencial.

El sol per la finestra

ORDRE,
en tres moviments

ELS FETS ( TEMPO )

El cos regalat

ens provoca sorpresa,

Exorcitació.
 

Escric des del Plaer,

extenuació dels sentits.

Rarament passa…

 

LES COSES ( ELS OBJECTES )

A la bodega

en tenen tres.

Ell en té una:

 

fa gust a fumat,

prô costa de trobar-lo…

està amagat.

L¨ESPAI ( GEOTÈRMIA )

 

S´ha llevat d´hora,

ha desat tota la casa,

m´ha fet l´esmorzar.

A la terrassa

m´ha portat un article

i el segon cafè.

PROMPTUARI ( INVERS )

 

En el càlid esguard,

lúbrica en la paraula,

La delicadesa.



El Nou Desconegut

- Em fas un petò?
- No, estic treballant.

Mig amagada, 

entre les oliveres, 

l´ha vist mirar de reül, sense girar-se,

just quant ha creuat la porta.

I entre calfeds ha pensat:
"- un altre dia, tot sopant, potser m´explicarà un bon conte..."

...