dissabte, 3 de desembre de 2011

Lovecraft o Aigua i guerra a la Plaça dels somnis



Entsol.Sr. Machomen:
Com que no li caic be, es veu en el dret de jutjar-me.
Pobre, no sap amb qui dona la llauna...
Desprès de massa estona molestant al Màxim,
em violenta,
i el faig callar amb arguments.
Els altres homes allà presents baixen el cap, miren a un altre costat, i em fan el 8...
es veu que se senten amenaçats davant d´una dona que es defensa a si mateixa d'un home malvat.
Ara ja no caic be a cap home allà present.
Marxo.
Em persegueix fins a la porta de casa...
he sentit un poc de por.
Bec un gran got d'aigua i penso:
- quina llàstima, m'he perdut el millor de la festa!...

1er. Sr. As de guia:
Plou tant  que ni tan sols pots veure el que tens al davant.
Campanades que no se interpretar. Riada brutal.
De sobte, un moment de calma, s'entreveu un raig de sol entre els núvols ... 
es l'ull de l'huracà.
Pujo a un roure, faig un As de guia amb un cap molt gruixut, de cotó, i em lligo a una branca.
Ric.
Estic salvada. 

2on Pis: The Brave heart
Passejo amb la Brava. Com sempre ens passen aventures divertides.
 En una d'aquestes ve un Pit-bull, amb un amo insensat, dolents els 2. I la Braveta, protegint-me , s'hi baralla.
Jo la crido i la faig tornar. quant ve, li miro la cara i la te mig menjada, se li veu l'interior anatomia,
 l'esquelet del crani!
Quina desesperació......
llavors veig que te el cos tallat en tres troços.
l´ajunto, abraçant-la, plorant, demanant auxili.
De sobte estem a alta mar, al veler de l'Eva, la gran capitana....
ella m'abraça per darrera
 i em diu que tot anirà be.

3er pis: Sr. Kunst
Em rento la cara i les dents.
Em faig un cafè, boníssim.
M'asec a dibuixar.
Sense avís previ la serie de punts de llibre m'ataca, molt violentament.
Em defenso amb aigua desionitzada.
Els pigments, les pintures a l'oli, els derivats de la resina alkidica, les puntes d'alumini i les pissarres diuen:
- Es pensen que ens tens abandonades...no saben que estem agafant aire.

4art pis: srta. Matricula d'honor.
En alemany, a l'universitat de California.
Sóc a l'MFA, i avui faig "le crit".
Em toca l'ultima, desprès d'" ella".
 Ha fet un treball vulgar, així, per aprovar....
parla tot sol. no opino. treu el 5.
Em donen entrada
M´asec a sobre una taula.
Encenc copal i el tabac dels Mapuches.
Invoco l´esperit de Klaus Kinski.
Amb ell apareix:
la Bacall, en Bogardt, l´Agustí, la Giullieta, en Gregory Peck, Calder, Pollock, Pons
 i en Salvador Dalí, que no es vol perdre la festa!.
Tots ells naveguen en un gran vaixell de paper.
Com en una banyera, a poc a poc, l´aula s´inunda d´aigua.
Tothom (estudiants, novies, profes i gossos) neden atònits.
Remant, els esperits s´acosten a on sóc jo i em besen, apassionadament.
Somrient, diuen, en català:
- No passis pena, Muri, tu saps que et protegim...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada