dimecres, 5 d’abril del 2017

El fang dels segles

      a Luca                                                 .



La ciutat es medeix pels ponts,
per si les garses recorden
que hi ha dues ribes, mínim.

Els llambordins encara en parlen:
Que m'és de bell aquest riu
que anega als seus habitants
en els estrats de la memòria.

La presència del rastre, 
El fang dels segles,
Les campanes incessants,
Botticelli, Dante.
Els fantasmes contents
és passegen amb calma
inspirant profundament, 
fruint en la latència, 
disfrutant del sol dels vius,
als jardins, a les places, als marges del riu.

T'acarona Florència
amb proximitat i confiança.
Ets viu amb la brisa del vespre, 
amb les liles, els lliris, els xiprers, la ginesta.
Ets viu i en el vi hi trobes preuada l'àmfora
com a tresor: l'herència.

En l'extrem
aquesta és 
una Bellesa tranquil.la. 







dilluns, 2 de gener del 2017

Ascenseur pour l' échafaud

Ser ascensor ve a ser 
com ser columpio
Observació de 
les diferents capes de 
mateixa cosa
Meticulosament indeterminada
estructura. Realitat
expressada en 
analogia,

Un es fa una idea busca patrons
paràmetres defineix possibles idees
i fa apologia del viatge
matrix es droga
Un prisma de probabilitats en 
transit intermitent però constant
Amb hores punta
Qui pica planta baixa
o qui pica al quart pis
puja a l'àtic baixa
del soterrani
al primer pis Qui
Qui pica Qui pica i
que no siguis tu
que els deus m en guardin.

Hi ha dies que no obres
ni timbre ni porta
i els fas baixar escales
o pujar les
Si és divendres millor
Hi ha dies que
s espatlla Llavors
s'avisa a un tècnic
i es repara 
o es canvia 
la peça avariada,
el mecanisme sencer
o la corda  .

Per aquests dies
és útil saber
com saber caure
o com saber esperar
hores i hores
fins i tot dies
si és divendres
pot ser que algú et trobi
i amb la presencia
et faci sortir
d'aquell món concret
que és un nefast regal
fet de suspens i de latència 
tan dens tan pesat
amb acabats tan lacats
caramelosos
fins al mareig i
l'arcada noucentista

Llavors que sigui així:
En la segona nit la
porta s'obri Miracle
i en la sorpresa que ja no es
siguis tu oh preciosa
qui d'un bes alliberi
la pesada càrrega
i expulsi del cub
el silenci residual
de tanta gent que
infravaloren
tant àrdua tasca
de la generositat
com si fos autoestop
com si fos màgia.

I altre cop viscoses
alegries
focs artificials
Sempre amb certa esperança
certa fe de fer
sexe dur amb molt d'amor
i eterna confiança






















La vida sigui
exclusivament
aquell precís instant on
un bes a l'ascensor et
salva la vida.