dilluns, 16 de desembre del 2013

La porta tancada




*
La Lleona:

Sóc una fera.
Si tornes a fer-me mal
et destrossaré.



**

De possible vital importància:
referències directes a anteriors
poemes d'aquest blog ja publicats
suggerint una revisió profunda
llegida i sentida, acurada,
interioritzant els mots i expressions
que a certa gent tan delicadament
he dedicat de forma manifesta,
conscientment, oberta i públicament.
·

No necessito la clarividència.

Són les circumstàncies de la producció.

Hi ha gent que entén la vida fent mal.
Viuen imposant l'adaptació constant
fent de la idea de Felicitat
un element de qualitat variable,
efímera i fugaç, que trontolla.
Sàdic guió de peli de terror,
altercat de terrorisme emocional,
esdeveniment d'interés general
per la vergonya de certes actituds
maquiabeliques i rocambolèsques.

No entenc quin sentit pràctic pot tenir
el voler fer viure moments tràgics,
el representar la maldad humana,
el voler convertir la realitat
en despropòsit amb una mentida .

Hi ha qui entén la vida agreujant,
contaminant corrosivament l'aire,
d'una toxicitat que fa esglaiar...
Símptoma de greu malaltia mental
aprofitar-se de la gent ingènua.
Això fa caure la cua als ocells...
i no per goig sinò per paranoramal.


Acabo. Condanna: Fine pena mai.

Que el pes del dubte us acompanyi
i així us quedeu tal com esteu.

Així doncs, reso per tu i pel teu karma.




Això es una porta ben tancada.




·


Jurament hipocràtic: la promesa.
Jo sóc una guerrera per convicció
no per covardia. Jo crec en l'Amor.

De genolls, rebent a porta gallola
crido el meu nom propi i faig esment
que sóc forta i tinc paciència ample
així com valentia per superar-me.

Blau del cel que sustenta tota base,
guarda'm dels lladres, de la gent malvada,

mostra’m la llum i que la pugui veure.



·


Tu vas dir: - s'aprèn poesia llegint
Jo dic: - s'aprèn poesia estimant


···





*Haiku  **Hendecasíl·lab 

.

dilluns, 28 d’octubre del 2013

Canviar de joguina o 42 de 9 amb folre i manilles


a l'Anonim del s.XXI.


 Tot es relatiu, provisional i aproximat...
Joan Oliver, Obra Poètica de Pere Quart






Plena de pols, de rastres antics,
partícules que no molesten.
La pell es l'esguard de la cendra.
Sento el meu cor com s'agita...
trampolosa, la Frugalitat
com tempesta devastadora.

Saps. Lluito en un món indòmit
i  ploro per les nits, compassió,
clarivident, apretant les dents,
en compàs atònic, aspectant.

Coratge i supervivència
son una gran prerrogativa,
en estat pur, com ho es l'Amor.

Jo no temo a la veritat.

La mentida no fa cap falta.

Les reaccions son previsibles.

L'arquitectura es grotesca.

La realitat es ben tirana.

La veritat es relativa.

La pau es un concepte fràgil.

El sexe no es una arma.

Recós de la concupiscència,
com el mes bell escut protector
celant el cos en llençols negres...
i en el gest he fet els ulls clucs,
semblant el món mes agradable
en la consciència del miratge.

Com una ronca simfonia
ens emmena, des del silenci
mostrant la condició humana
l'intima vulnerabilitat.

Ara cerco l'ordre matèric.
Neix de l'absència de les coses,
d'allò que els objectes orfes
retenen al ser abandonats,
transmutant la seva energia,
postulant la no permanència,
evidenciant la no propietat.

I es el que té l'aparença...
tot cínic viu fort s'hi aferra.


Passen els dies, canvia l'olor...


El rastre es inapel·lable.




diumenge, 15 de setembre del 2013

Some Qi. 360.


 
Obsequium amicos, veritas odium parit.
Terenci. Àndria, 68.
La complaença engendra amics, la Veritat, odi.
 
 
 
Qui diu veritat Qui engendra despit
Qui viu en neguit Qui té integritat
Qui viu enutjat Qui viu iracund
Qui té un mal profund Qui no té pietat
Qui fustiga amics Qui roba als amics
Qui perd els amics Qui vol un amic
Qui parla callant Qui res té que dir
Qui vol ser parlat Qui sols vol ferir
Qui parla rimant Qui vol ser exaudit
Qui es complicat Qui diu el que diu
Qui’s riu de l’horror Qui es riu de l’Amor
Qui’stima castrant Qui’s castra ignorant
Qui ignora l’amor Qui ignora l’horror
Qui’s riu de l’Amor Qui’s riu de l’Amor
Qui no dona res Qui dona el que vol
Qui té res de nou Qui bondat dona
Qui plora sentint Qui plora partint
Qui plora morint Qui plora dormint
Qui torba el descans Qui dorm per la nit
Qui no tem als morts Qui si tem als vius
Qui tem ser extint Qui res perdre pot
Qui no pinta res Qui pinta ben tot
Qui es pràctic Qui da respostes
Qui s’alimenta Qui es regala
Qui et tira un os Qui’t veu com un gos
Qui et dona peixet Qui’t pica l’ullet
Qui et parla fluixet Qui et copsa la set
Qui et desitja el cos Qui et sadolla
Qui covard no es Qui es tal com es
Qui res no retrau Qui t’acarona
Qui es generós Qui pot perdonar
Qui es virtuós Qui sap perdonar
Qui vol prô no pot Qui pot prô no vol
Qui es perspicaç  Qui es contempla
Qui té consciència Qui s’envalenta
Qui dona Amor Qui s’estima be


dimecres, 7 d’agost del 2013

Jardí

 
...
 
 
 
 
 DA                          DA
 DA   DUN              DUN DA
 DUN DA DUN DA  DUN DA DUN
DUN DA DUN DA  DA DUN DA DUN
DA DUN DA DUN DA DUN DA DUN DA
 DUN DA DUN DA DUN DA DUN DA DUN
DA DUN DA DUN DA DUN DUN DUN
 DA DUN DA DUN DA DUN DA DUN
 DUN DA DUN DA DUN DA DUN
DUN DA DUN DA DUN DA
 DA DUN DA DUN DA
DUN DA DUN
 DA DUM
DA
 
 
 
 
 
...
 
 
 
 
Em pot el gust preat del bes humit.
 
Suspenc l'alè, només per un moment.
 
Desprès, tornar endins del meu jardí;
 
Es un espai verd. Es ric d'ortigues.
 
 
 
 
 
...

diumenge, 4 d’agost del 2013

S.T.

Deconstrucció deflagrativa;

la terra s'obre
el cel s'obre...
els veus, 
ínfims, 
els universos.



- i ja comença:
Demana-ho per duplicat:
per fet
si un et falla
tindràs l'altre.

Voluble,
provablement una nècia, o un ruc...
 Tot contrari,
  Tot confús...

 El Temps
està mal explicat.
 (silenci, silenci)


Descatalogat.
Dir-te Amor
no tant sols en fonètica,
o en l'art d'emprar els mots com a exercici de memòria.
la diferència: 
el preterit defineix com un tall.

 Els aniquiladors burxen en les ferides potenciant la por.
si podem
els ignorarem, encara que ens robin.


 Hors commerce.
Amb amor
jaurem.
 Brindarem, menjarem,
fins sadollar-nos

Bach, Biber,
Monteverdi,
la lluerna, el Viognier,
unes olives,
i la nostra passió salvatge.



Per avui
estem salvats!



- i sense comptar les síl.labes...

dimarts, 8 de gener del 2013

El sol per la finestra



ORDRE,
en tres moviments




ELS FETS ( TEMPO )

El cos regalat

ens provoca sorpresa,

Exorcitació.
 

Escric des del Plaer,

extenuació dels sentits.

Rarament passa…

 


LES COSES ( ELS OBJECTES )

A la bodega

en tenen tres.

Ell en té una:

 
fa gust a fumat,

prô costa de trobar-lo…

està amagat.




L¨ESPAI ( GEOTÈRMIA )
 

S´ha llevat d´hora,

ha desat tota la casa,

m´ha fet l´esmorzar.


A la terrassa

m´ha portat un article

i el segon cafè.





PROMPTUARI ( INVERS )

 
En el càlid esguard,

lúbrica en la paraula,

La delicadesa.