diumenge, 15 de setembre de 2013

Some Qi. 360.


 
Obsequium amicos, veritas odium parit.
Terenci. Àndria, 68.
La complaença engendra amics, la Veritat, odi.
 
 
 
Qui diu veritat Qui engendra despit
Qui viu en neguit Qui té integritat
Qui viu enutjat Qui viu iracund
Qui té un mal profund Qui no té pietat
Qui fustiga amics Qui roba als amics
Qui perd els amics Qui vol un amic
Qui parla callant Qui res té que dir
Qui vol ser parlat Qui sols vol ferir
Qui parla rimant Qui vol ser exaudit
Qui es complicat Qui diu el que diu
Qui’s riu de l’horror Qui es riu de l’Amor
Qui’stima castrant Qui’s castra ignorant
Qui ignora l’amor Qui ignora l’horror
Qui’s riu de l’Amor Qui’s riu de l’Amor
Qui no dona res Qui dona el que vol
Qui té res de nou Qui bondat dona
Qui plora sentint Qui plora partint
Qui plora morint Qui plora dormint
Qui torba el descans Qui dorm per la nit
Qui no tem als morts Qui si tem als vius
Qui tem ser extint Qui res perdre pot
Qui no pinta res Qui pinta ben tot
Qui es pràctic Qui da respostes
Qui s’alimenta Qui es regala
Qui et tira un os Qui’t veu com un gos
Qui et dona peixet Qui’t pica l’ullet
Qui et parla fluixet Qui et copsa la set
Qui et desitja el cos Qui et sadolla
Qui covard no es Qui es tal com es
Qui res no retrau Qui t’acarona
Qui es generós Qui pot perdonar
Qui es virtuós Qui sap perdonar
Qui vol prô no pot Qui pot prô no vol
Qui es perspicaç  Qui es contempla
Qui té consciència Qui s’envalenta
Qui dona Amor Qui s’estima be


9 comentaris:

  1. Qui la fa la paga .
    Qui no te fred no te seny .
    Qui viu sent , qui sent escriu .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mr.Kru: M'agrada la del mig
      qui no te fred (qui) no te seny...
      Gràcies pel comentari!

      Elimina
  2. i ja tenim aquí, dia fred i profètic, una Banda sonora per aquesta poesia:

    http://youtu.be/qAUK-m2D7Ww

    ResponElimina
  3. Qui sap el que vol, qui marxa i fa el dol
    Qui sap avançar, qui sap estimar
    Qui sempre es fa el dur, qui no te futur...

    ;)

    ResponElimina
  4. Hi ha una llum que el vent ha apagat.
    Hi ha una taverna d'on surt un embriac a mitja tarda.
    Hi ha una vinya cremada i negra, amb forats plens d'aranyes.
    Hi ha una cambra que han emblanquinat amb llet.
    El foll és mort. Hi ha una illa als mars del sud
    per rebre el déu del sol. Toquen els timbals.
    Els homes interpreten danses de guerra.
    Les dones fan moure les anques entre lianes i flors de foc,
    quan la mar canta. Oh el nostre paradís perdut.

    Les nimfes han deixat els boscos daurats.
    És enterrat l'estranger. Aleshores comença una pluja centellejant.
    El fill de Pan es mostra en la figura d'un adobacamins,
    que fa la migdiada damunt l'asfalt ardent.
    Hi ha nenes en un pati amb vestidets d'una pobresa que trenca el cor!

    Hi ha estances plenes d'acords i sonates.
    Hi ha ombres que s'abracen davant un mirall cec.
    A les finestres de l'hospital s'escalfen convalescents.
    Un vapor blanc tragina canal amunt epidèmies sagnants.

    La germana estrangera reapareix en els malsons d'algú.
    Ajaguda sota els avellaners, juga amb les estrelles del qui somnia.
    L'estudiant, potser un doble, la sotja llargament des de la finestra.

    S'alça darrera d'ell el seu germà mort, o baixa l'antiga escala de cargol.
    A l'ombra de foscos castanyers empal.lideix la figura del novici jove.
    El jardí és al capvespre. Dins els claustres voleien rat-penats.
    Els fills del conserge deixen els jocs i busquen l'or del cel.
    Acord final d'un quartet. La petita cega corre tremolant per l'avinguda,
    i després la seva ombra tempteja parets fredes, envoltada de rondalles i llegendes sacres.

    Hi ha una barca buida, que llisca, de nit, negre canal avall.
    Dins la tendresa del vell asil s'esfondren ruïnes humanes.
    Els orges morts jeuen vora el mur del jardí.
    De cambres grises surten àngels amb les ales enllordades.
    Degoten cucs de les seves parpelles esgrogueïdes.
    La plaça de l'església és fosca i silenciosa, com als dies de la infància.
    Damunt soles de plata s'esmunyen vides anteriors
    i les ombres dels condemnats davallen vers aigües que gemeguen.
    Dins la tomba, el màgic blanc juga amb les seves serps.

    Silenciosos damunt el calvari s'obren els ulls daurats de Déu.

    Trakl. (via J.)

    ResponElimina
  5. Kiss never done Kiss from the owl
    Kiss through your lips Kiss the night falls

    Molt bona Miss Haiku, 'Some Qis' és de lo millor que has escrit
    en el bloc, ben segur. Té una musicalitat que sembla demanar
    un acompanyament....

    ResponElimina
    Respostes
    1. El comentari es exquisit...
      L'acompanyament es de camí...

      Moltes Gràcies Sr. Hipòlit!

      Elimina