dimecres, 5 d’abril de 2017

El fang dels segles

      a Luca                                                 .



La ciutat es medeix pels ponts,
per si les garses recorden
que hi ha dues ribes, mínim.

Els llambordins encara en parlen:
Que m'és de bell aquest riu
que anega als seus habitants
en els estrats de la memòria.

La presència del rastre, 
El fang dels segles,
Les campanes incessants,
Botticelli, Dante.
Els fantasmes contents
és passegen amb calma
inspirant profundament, 
fruint en la latència, 
disfrutant del sol dels vius,
als jardins, a les places, als marges del riu.

T'acarona Florència
amb proximitat i confiança.
Ets viu amb la brisa del vespre, 
amb les liles, els lliris, els xiprers, la ginesta.
Ets viu i en el vi hi trobes preuada l'àmfora
com a tresor: l'herència.

En l'extrem
aquesta és 
una Bellesa tranquil.la. 







dilluns, 2 de gener de 2017

Ascenseur pour l' échafaud

Ser ascensor ve a ser 
com ser columpio
Observació de 
les diferents capes de 
mateixa cosa
Meticulosament indeterminada
estructura. Realitat
expressada en 
analogia,

Un es fa una idea busca patrons
paràmetres defineix possibles idees
i fa apologia del viatge
matrix es droga
Un prisma de probabilitats en 
transit intermitent però constant
Amb hores punta
Qui pica planta baixa
o qui pica al quart pis
puja a l'àtic baixa
del soterrani
al primer pis Qui
Qui pica Qui pica i
que no siguis tu
que els deus m en guardin.

Hi ha dies que no obres
ni timbre ni porta
i els fas baixar escales
o pujar les
Si és divendres millor
Hi ha dies que
s espatlla Llavors
s'avisa a un tècnic
i es repara 
o es canvia 
la peça avariada,
el mecanisme sencer
o la corda  .

Per aquests dies
és útil saber
com saber caure
o com saber esperar
hores i hores
fins i tot dies
si és divendres
pot ser que algú et trobi
i amb la presencia
et faci sortir
d'aquell món concret
que és un nefast regal
fet de suspens i de latència 
tan dens tan pesat
amb acabats tan lacats
caramelosos
fins al mareig i
l'arcada noucentista

Llavors que sigui així:
En la segona nit la
porta s'obri Miracle
i en la sorpresa que ja no es
siguis tu oh preciosa
qui d'un bes alliberi
la pesada càrrega
i expulsi del cub
el silenci residual
de tanta gent que
infravaloren
tant àrdua tasca
de la generositat
com si fos autoestop
com si fos màgia.

I altre cop viscoses
alegries
focs artificials
Sempre amb certa esperança
certa fe de fer
sexe dur amb molt d'amor
i eterna confiança






















La vida sigui
exclusivament
aquell precís instant on
un bes a l'ascensor et
salva la vida.

dissabte, 3 de desembre de 2016

.Oració del matís.


.



Aresta. Saturada
la sal expulsada 
Sal en vidre sediment
Oracle la sal
en suor escou
la Immaculada
pels ulls i pels pits
la sal llepada
fuita sal expulsada
que purga 
l'antic sentiment

Aresta. Saturada
la sang expulsada 
Sang en vidre sediment
Oracle la sang
en suor escou
la Immaculada
pels ulls i pels pits
la sang llepada
fuita sang expulsada
que purga 
l'antic sentiment

La diferencia 
és el resultat 
d'una equació simple



.


Ordi al vent. Jo
desgrani en l'escletja
contensiosa de la llum.

El mon que gira
es un prisme.
Del prisme Reflexió.
L'aparença Imatge de la vida
evoca a la distorsió.
En present imperible 
  incesant         expansiva 
conjunta,     disfrutant
organolèptica  de 
l'exercici de fruir

.



Del meu suc en declino
sense dubte ni parany
el camí que jo camino
desposseïda
amb la justa vanitat
de correspondre primer 
a l'ànima pròpia


.






Som de l'Amor
recipient i penyora
temperada arrel
que sa terra acarona
Som del crepuscle
l'ombra amiga
esguard  de latència
som del mot profecia
Som la sisena extinció
car l'univers existeix
malgrat nosaltres
i fruim en la natura
i preguem als elements
amb l'esperança
de trobar en el matís
una raó plausible
per a compartir Unitats
sense cap desperdici



.



Quant els herois cauen
la veritat es fa patent
i els mites sobreviuen
on la bellesa atrapa
el parany de la patència.


.


Tot es cert, Amor

.

.
.








dissabte, 19 de novembre de 2016

Relatar


L'autoestopista:

Vull fer autoestop
i que siguis tu qui m agafi.
Que em preguntis:
-Guapa, on vas?
i jo te digui:
- A menjar-te la polla

Llavors ell la duu a aquell clar enmig del bosc i sobre les fulles, la molsa, 
ell fa molt be de mascle  i ella femelleja lo màxim de be.

Aurora
entre les cames.
El suc regalima i la brota
perquè recordi
i no se m'oblidi.

Ell diu:  - Aquí qui mana?

Ella diu:  - Al bosc no mana ni Déu.

Llavors l'agafa dels cabells 
i mirant-la als ulls
li fa el putes de petó 
que la deixa muda.

En el pati 
espatarrada
a la fosca
entre calfreds
ella el descuida.
.

Quin gran viatge...


diumenge, 14 d’agost de 2016

Afirmar



-Jo                                   


Mu           M'he         a Mi


Me            Me           M'hi


Ma           Em           a Jo

            
                                  Mu

                                 
                                       

 Aquí i Ara 


.



  - El Camino de la serpiente
    solo la serpierte lo conoce

- Qui diu serps, 
diu a pendre pes cul bicicleta.
Puc viure igual, o be,
sense entendre
els aliènns mecanismes 
de supervivència.
.


dijous, 23 de juny de 2016

Atansar



Sols vaig beure un glop de vida,
Et diré el que m'ha costat:
Tota la meva existència...
Ell digué: "El preu de mercat"

Emily Dickinson.




Entre riu i riu,
allà devall,
la ciutat rebenta.

La pol·lució i la pressió de la vall
evocada a la mar,
enteranyina la costa
amb núvols de poca consistència.
La humitat esborra tot horitzó.

No tan lluny
es veuen les singleres repelades.
Les antenes són antenes.
els arbres quasi no existeixen
i la ginesta és la més gran de les sorpreses.

A la muntanya
el sol et dóna l'esquena
i la ciutat sembla innocent.

Dol, pot i plany

ho supera

i ho arrabassa

que sense aixecar la veu,
només de la mirada,
em pren del món
la baga, la boga,
el pudor, tot lo seny
i l'ullerada memòria.
Quedi com a ritual de pas
el meu semen dins la teva gola.

Hissa etèrea
de l'argolla. Cenyidora,
herculina em fa fermall.
Burxa ferida,
antìga i punyidora,
monolítica, car
adoradora del meu mal,
transforma en energia
els exordis de
tota brutícia.

El meu cos es el meu temple,
el meu niu i el meu amant.
Jo em follo l'existència
Més enllà del nihilisme.

Àmpliament dit,
a boca essència,
ser Ningú
esdevé exigència,
Es un compromís.
Ser Ningú.
Amb alegria,
apreciació i valentia.
Ningú
com a peculiaritat.

La decisió està presa.
Hi ha canvi neuronal.
Certesa de la ciència:
ja podem mesurar
amb certa exactitud
la vibració de
l'Onda gravitacional,
reafirmant els fonaments
de la física com a doctrina.
Panoràmica,
abrupte Naturalesa
que per pròpia definició
alleuja amb respostes concretes
les qüestions de sempre formulades.
La diferència:
Ho veuen en un gràfic.
L' Espai i el temps
es distorsionen,
els forats negres col·lisionen,.
es creen planetes nous.

La inpermanència
Es el gran patró.


La llum escou.



































Les beso

Jo les beso i les adoro

les cordes que m'atansen
.


.
.
 

dijous, 17 de març de 2016

Defenestrar




Mirada,
en transit passatgera,
malandrina secular,
que apuntalada
defenestra la llàgrima
que la fa néixer.

Una imatge és un mapa.
 Màcula que retinguda
com a anècdota.
esdevé viatge.

i en el reflex inconcret
ens trobem 
entre la boira del planisferi
dels altres.

L'aparença simptomàtica
pot ser un estat intim,
goècia que pels ulls
evoca per al.lusió.

La distància
no determina ni oblida ni esvaeix

la distància
és acotar la posició
 per a posseir-se a un mateix.






...




- Camins nous 
m'acaronen
sota la pluja



...

dijous, 10 de març de 2016

Spark

Existeix en aquest so
una cadència,
un brot que germina.

Les plantes d'umbracle 
volen la calor,
volen adob,
 volen de la transformació de l'aliment
que els donarà energia.
I la flor,
 que ja es percep,
explica coses impronunciables.

Primavera,
és
la pedra calenta,
és
la molt puta,
és
la més marrana,
és
 la que li crema a les mans.
Li crema tot del tot
 Primavera, 
sóc
 l'espurna de l' infern,
jo sóc
 la Guspira.



.
 
Estic a punt.
Vine quant vulguis.

.

divendres, 4 de març de 2016

Demain c'est loin



T"acompasses com pots
entre esbarzers i la ginesta.
Meridiana,
la fractura ben portada
s'et clava a la cinquena vertebra,
germina mentres apreta,
així no caiguis
i puguis caminar.


El pes de l' història es pervers
 

- Plou poc però per lo que plou plou prou.



https://www.instagram.com/p/BBfm_JQNeEu/



 

dimecres, 30 de desembre de 2015

Alexandria millor que Itaca

.

Basat en una història real





Escena 71

Alexandria. Interior de la biblioteca. Al Taulell. Una no-intelectual, 
baixeta i amb ulleres, tota despentinada, espera impacient.
La bibliotecaria es lletja, com sempre. Va i li comunica:

- Vostè està bloquejada fins el 19 d'abril de 2016.
Què les màquines no entenen de l'oblit ni d'altres malalties.
Li recordo que pot fer ús de la biblioteca sense servei de préstec.

- Suspir:

- Relat Breu

- Existir:

- Poesia lliure

- Recordar:

- Narrativa

- Desitjar:

- Ciència ficció
Està escrit per moltes bandes:
Estimeu-vos els uns als altres.
Ejeculeu-vos en la bellesa de les Coses
Mireu-vos als ulls
Alimenteu-vos
Agafeu forces
Que ja arriba...
El Futur és Ara 

- 2016, serà brutal

- Si. Aquest any ampliem el fons amb 15.000 títols nous.


...

dijous, 17 de desembre de 2015

TERRA INCÒGNITA

...


 TERRA INCÒGNITA
Muriel Parra, Poesia
Björt Rúnars, Cel.lo

Experiències Sirenístiques
IMPOSSIBLE FESTIVAL
18h30'
19 Desembre 2015
EART
C/Torrijos 68 
Barcelona







 ...
 .
  . 
 .




 .
 

                                                                               .
                                                                   .
     .

                                                                            .. .                                                               .


divendres, 3 de juliol de 2015

Albor



Guineu
que guaita,
 dreta i esquerra,
sigil.losa.
Amb respecte pel paisatge.
Acaricia l'herba
amb les potetes.
Les branques
l'acaronen.
Es confon discreta
en el boscatge.


És la imatge de la nit d'avui



Hi ha Lluna plena.

 
...







...


Ella

No

s' Arronsa



Viu
         sense Por 










Cante les esperances
ploren la poca fe

Raimon
D'un temps, un país


 .



Veritat, Bondat i Bellesa


 .







dimecres, 3 de juny de 2015



Diumenge 7 Juny 2015

Festival TramuntanArt

El Port de la selva




Petit recital sirenìstic de poesia
Muriel 
Parra i Ferrer

A l'hora de la sobretaula
aprop la Confraria de pescadors





...

dijous, 21 de maig de 2015

Antídot




I



video-hard cec:
Titòl. Apareixen clar-obscurs d'imatges implícites dels aspectes fonamentals de la meva actual existència. 
Organitzat en quatre seccions, els passatges succeeixen en la quotidianitat. S' escolta el poema en veu en off, darrere, suau, murmuri d'una interpretació a violoncel de La presentació en el temple, de Biber que hem gravat per l'ocasió. Crèdits.
 Agraïments. Aquesta vegada no he robat res.






 II



Esfereïdors
els llavis ja asèptics
 que verí remullen

Buidar la copa
poesia que ha fuit
l'ultima    d'un glop

Sense antídot
No hi ha dia de demà
tampoc cap consòl

Sense aurores
No hi ha bones noves
Tampoc moviment

 Cap  de  fibló       bast
totalment demolidor
a la deriva

Tard infinit joc vital
  Fracàs gregari
La fragmentació
de la matèria essencial 

Naturalesa

Com a agreujant
l'Ordre es pot explicar
Ho diu la Ciència

a la Pràctica
lesió agresta
a còmput i a conat

Tot previsible

com qui segueix respirant
no entenent la vida

No entenent res 
des de la tristesa
més absoluta 

fent absent les paraules 
amb la voluntat
d'oblidar el poema,
in ter mi na ble, sense
meteorologia
Desaparèixer
en l'aparença
Ser trampantojo






III



Vençuts els vençuts
que ben escuren l'Amor
i es regalen

Desafiant-lo

amb incandescència,
desordre gramatical
en rebel.lía,
conciència.


...i pel bri de llum 
segueix el circumloqui.
Un exercici molt sa:
portar la contraria,
trencar l'inèrcia,
 comptar amb els dits,
jaure a taula,
parlar i parlar,
  estimar, riure...

La gran importància
de les petites coses.






IV
  

...i   
  Ai, la molt Zorra
Se li eriça la pell

Tota desig primari,

en extasis matèric 
Transfigurada

Tota    es desboca:

- Irriga'm la sang
templa el meu cos
menja'm   despulla'm!.
Organolèpsia
hem vingut al món per això.



  - Jau a taula, Animal
i mesura el teu mot.
Avui comencem de nou
el saguer bòtil.






V




La bondat una il.lusió.
La franquesa es un defecte,
l'Amor no ho pot tot;
 Són tres frases equivoques
que no representen la realitat, en absolut. 




No hi ha obra major
carent d'epifanies,
 fuita la poesia
calen cartes postulars









VI


 
Expiar
conjugació
[1696; del ll. expiare, íd.] 
[®canviar ] v tr 1  Reparar un crim,
una falta, etc...per la pena que hom 
sofreix, que li ha estat imposada.
RELIG Esborrar una culpa 
per mitja d'un ritu religiòs 
 ex_pi_ar  



 
.