dissabte, 3 de desembre de 2016

.Oració del matís.


.



Aresta. Saturada
la sal expulsada 
Sal en vidre sediment
Oracle la sal
en suor escou
la Immaculada
pels ulls i pels pits
la sal llepada
fuita sal expulsada
que purga 
l'antic sentiment

Aresta. Saturada
la sang expulsada 
Sang en vidre sediment
Oracle la sang
en suor escou
la Immaculada
pels ulls i pels pits
la sang llepada
fuita sang expulsada
que purga 
l'antic sentiment

La diferencia 
és el resultat 
d'una equació simple



.


Ordi al vent. Jo
desgrani en l'escletja
contensiosa de la llum.

El mon que gira
es un prisme.
Del prisme Reflexió.
L'aparença Imatge de la vida
evoca a la distorsió.
En present imperible 
  incesant         expansiva 
conjunta,     disfrutant
organolèptica  de 
l'exercici de fruir

.



Del meu suc en declino
sense dubte ni parany
el camí que jo camino
desposseïda
amb la justa vanitat
de correspondre primer 
a l'ànima pròpia


.






Som de l'Amor
recipient i penyora
temperada arrel
que sa terra acarona
Som del crepuscle
l'ombra amiga
esguard  de latència
som del mot profecia
Som la sisena extinció
car l'univers existeix
malgrat nosaltres
i fruim en la natura
i preguem als elements
amb l'esperança
de trobar en el matís
una raó plausible
per a compartir Unitats
sense cap desperdici



.



Quant els herois cauen
la veritat es fa patent
i els mites sobreviuen
on la bellesa atrapa
el parany de la patència.


.


Tot es cert, Amor

.

.
.








2 comentaris:

  1. aix...declamar-te... quin vers més sonor que tens, i quin honor em faria dir-lo en públic.

    Sospir. sirena, muacs!

    ResponElimina
  2. orar
    1 v. intr. [LC] [RE] Fer oració.
    2 intr. [LC] Fer un discurs en públic.

    ResponElimina