dissabte, 3 de desembre del 2016

.Oració del matís.


.



Aresta. Saturada
la sal expulsada 
Sal en vidre sediment
Oracle la sal
en suor escou
la Immaculada
pels ulls i pels pits
la sal llepada
fuita sal expulsada
que purga 
l'antic sentiment

Aresta. Saturada
la sang expulsada 
Sang en vidre sediment
Oracle la sang
en suor escou
la Immaculada
pels ulls i pels pits
la sang llepada
fuita sang expulsada
que purga 
l'antic sentiment

La diferencia 
és el resultat 
d'una equació simple



.


Ordi al vent. Jo
desgrani en l'escletja
contensiosa de la llum.

El mon que gira
es un prisme.
Del prisme Reflexió.
L'aparença Imatge de la vida
evoca a la distorsió.
En present imperible 
  incesant         expansiva 
conjunta,     disfrutant
organolèptica  de 
l'exercici de fruir

.



Del meu suc en declino
sense dubte ni parany
el camí que jo camino
desposseïda
amb la justa vanitat
de correspondre primer 
a l'ànima pròpia


.






Som de l'Amor
recipient i penyora
temperada arrel
que sa terra acarona
Som del crepuscle
l'ombra amiga
esguard  de latència
som del mot profecia
Som la sisena extinció
car l'univers existeix
malgrat nosaltres
i fruim en la natura
i preguem als elements
amb l'esperança
de trobar en el matís
una raó plausible
per a compartir Unitats
sense cap desperdici



.



Quant els herois cauen
la veritat es fa evident
i els mites sobreviuen
on la bellesa atrapa
el parany de la patència.


.


Tot es cert, Amor

.

.
.








dissabte, 19 de novembre del 2016

Relatar


L'autoestopista:

Vull fer autoestop
i que siguis tu qui m agafi.
Que em preguntis:
-Guapa, on vas?
i jo te digui:
- A menjar-te la polla

Llavors ell la duu a aquell clar enmig del bosc i sobre les fulles, la molsa, 
ell fa molt be de mascle  i ella femelleja lo màxim de be.

Aurora
entre les cames.
El suc regalima i la brota
perquè recordi
i no se m'oblidi.

Ell diu:  - Aquí qui mana?

Ella diu:  - Al bosc no mana ni Déu.

Llavors l'agafa dels cabells 
i mirant-la als ulls
li fa el putes de petó 
que la deixa muda.

En el pati 
espatarrada
a la fosca
entre calfreds
ella el descuida.
.

Quin gran viatge...


diumenge, 14 d’agost del 2016

Afirmar



-Jo                                   


Mu           M'he         a Mi


Me            Me           M'hi


Ma           Em           a Jo

            
                                  Mu

                                 
                                       

 Aquí i Ara 


.



  - El Camino de la serpiente
    solo la serpierte lo conoce

- Qui diu serps, 
diu a pendre pes cul bicicleta.
Puc viure igual, o be,
sense entendre
els aliènns mecanismes 
de supervivència.
.


dijous, 23 de juny del 2016

Atansar



Sols vaig beure un glop de vida,
Et diré el que m'ha costat:
Tota la meva existència...
Ell digué: "El preu de mercat"

Emily Dickinson.




Entre riu i riu,
allà devall,
la ciutat rebenta.

La pol·lució i la pressió de la vall
evocada a la mar,
enteranyina la costa
amb núvols de poca consistència.
La humitat esborra tot horitzó.

No tan lluny
es veuen les singleres repelades.
Les antenes són antenes.
els arbres quasi no existeixen
i la ginesta és la més gran de les sorpreses.

A la muntanya
el sol et dóna l'esquena
i la ciutat sembla innocent.

Dol, pot i plany

ho supera

i ho arrabassa

que sense aixecar la veu,
només de la mirada,
em pren del món
la baga, la boga,
el pudor, tot lo seny
i l'ullerada memòria.
Quedi com a ritual de pas
el meu semen dins la teva gola.

Hissa etèrea
de l'argolla. Cenyidora,
herculina em fa fermall.
Burxa ferida,
antìga i punyidora,
monolítica, car
adoradora del meu mal,
transforma en energia
els exordis de
tota brutícia.

El meu cos es el meu temple,
el meu niu i el meu amant.
Jo em follo l'existència
Més enllà del nihilisme.

Àmpliament dit,
a boca essència,
ser Ningú
esdevé exigència,
Es un compromís.
Ser Ningú.
Amb alegria,
apreciació i valentia.
Ningú
com a peculiaritat.

La decisió està presa.
Hi ha canvi neuronal.
Certesa de la ciència:
ja podem mesurar
amb certa exactitud
la vibració de
l'Onda gravitacional,
reafirmant els fonaments
de la física com a doctrina.
Panoràmica,
abrupte Naturalesa
que per pròpia definició
alleuja amb respostes concretes
les qüestions de sempre formulades.
La diferència:
Ho veuen en un gràfic.
L' Espai i el temps
es distorsionen,
els forats negres col·lisionen,.
es creen planetes nous.

La inpermanència
Es el gran patró.


La llum escou.



































Les beso

Jo les beso i les adoro

les cordes que m'atansen
.


.
.
 

dijous, 17 de març del 2016

Defenestrar




Mirada,
en transit passatgera,
malandrina secular,
que apuntalada
defenestra la llàgrima
que la fa néixer.

Una imatge és un mapa.
 Màcula que retinguda
com a anècdota.
esdevé viatge.

i en el reflex inconcret
ens trobem 
entre la boira del planisferi
dels altres.

L'aparença simptomàtica
pot ser un estat intim,
goècia que pels ulls
evoca per al.lusió.

La distància
no determina ni oblida ni esvaeix

la distància
és acotar la posició
 per a posseir-se a un mateix.






...




- Camins nous 
m'acaronen
sota la pluja



...

dijous, 10 de març del 2016

Spark

Existeix en aquest so
una cadència,
un brot que germina.

Les plantes d'umbracle 
volen la calor,
volen adob,
 volen de la transformació de l'aliment
que els donarà energia.
I la flor,
 que ja es percep,
explica coses impronunciables.

Primavera,
és
la pedra calenta,
és
la molt puta,
és
la més marrana,
és
 la que li crema a les mans.
Li crema tot del tot
 Primavera, 
sóc
 l'espurna de l' infern,
jo sóc
 la Guspira.



.
 
Estic a punt.
Vine quant vulguis.

.

divendres, 4 de març del 2016

Demain c'est loin



T"acompasses com pots
entre esbarzers i la ginesta.
Meridiana,
la fractura ben portada
s'et clava a la cinquena vertebra,
germina mentres apreta,
així no caiguis
i puguis caminar.


El pes de l' història es pervers
 

- Plou poc però per lo que plou plou prou.



https://www.instagram.com/p/BBfm_JQNeEu/