dijous, 10 de març del 2016

Spark

Existeix en aquest so
una cadència,
un brot que germina.

Les plantes d'umbracle 
volen la calor,
volen adob,
 volen de la transformació de l'aliment
que els donarà energia.
I la flor,
 que ja es percep,
explica coses impronunciables.

Primavera,
és
la pedra calenta,
és
la molt puta,
és
la més marrana,
és
 la que li crema a les mans.
Li crema tot del tot
 Primavera, 
sóc
 l'espurna de l' infern,
jo sóc
 la Guspira.



.
 
Estic a punt.
Vine quant vulguis.

.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada